Sobre Pablo Escobar

He llegit amb curiositat el llibre que Juan Pablo Escobar ha escrit sobre el seu pare: Pablo Escobar, mi padre (editorial Península). S’ha publicat moltíssim sobre aquest poderós narcotraficant del càrtel de Medellín. Ho ha fet gent que el coneixia o que va estar sota les seves ordres, però vaig creure que la visió que podia donar el seu fill sobre el que passava en el dia a dia dins d’aquesta família seria un punt de vista molt interessant. I així ha estat. La lectura és àgil i amena. La primera part explica de manera detallada les negociacions que van dur a terme ell i la seva mare per fer front a les indemnitzacions que demanava el càrtel de Cali a canvi de no matar-los i també les disputes d’autèntics voltors amb la resta de la família per arrambar amb el que quedava de l’imperi econòmic d’Escobar. Després, el llibre és una muntanya russa constant de moments àlgids del seu pare i dels moments més complicats. De moments en què la disbauxa econòmica i de luxes era indescriptible, fins als moments en els quals la seva mare els havia de fer alguna cosa de menjar per poder estar amagats alguns dies en alguns dels molts refugis que tenia. El llibre també explica les vinculacions entre el narcotràfic, la política colombiana, els moviments guerrillers com l’M-19, les FARC, els Sandinistes de Nicaragua o Cuba. Pablo també explica molt bé el que va preocupar més al seu pare: ser extraditat i jutjat als Estats Units. Centenars de persones van morir per aquest fet. El seu pare va fer tot el possible per forçar el govern a fer lleis que impedissin l’extradició. Van morir polítics, jutges, policies i centenars de persones innocents producte de cotxes bomba que volien atemorir la població i forçar el govern a negociar. Ara Pablo Escobar fill ha decidit viure una vida tranquil·la i denunciar tot allò que ell va viure en primera persona. Però mentre alguns llegim el seu llibre, que és dur, directe i avisa dels perills de voler ser ric a qualsevol preu, la gran majoria mira la sèrie de televisió Narcos –basada en el seu pare–, on es dulcifica la seva figura i es transforma en un heroi. El mateix fill ho ha denunciat públicament, però ningú li fa cas.