No m’amenacin!

A Catalunya portem anys demanant poder votar en un referèndum de manera pacífica i democràtica. I ho volem fer de manera pactada amb el govern de l’Estat, com és el més normal en països democràtics. Abans però, ja havíem votat un Estatut que més tard van mutilar a Madrid amb molta satisfacció. Després encara es van reiterar els nos, quan el president Mas va anar a Madrid a demanar el pacte fiscal per a Catalunya. Entremig de tot això ens hem manifestat pacífica i multitudinàriament repetides vegades, hem anat a votar i hem decidit que hi hagi una majoria independentista al Parlament. Però durant tots aquest anys –i en són uns quants!– vostès ens han ignorat, han fet befa de les demandes, ens han dit que això era un invent de TV3 i del senyor Mas i que tot plegat era un suflé que s’esvairia aviat. I després de demanar 17 vegades al Gobierno de la Nación a veure si podem parlar de com fer un referèndum, ens han dit que no o bé han denunciat els que pretenien parlar d’aquest tema. Doncs després de viure tot això durant anys, ara resulta que els intransigents, els radicals, els que volem fer un cop d’Estat, els que hem creat un clima de crispació i posem en perill la convivència, som nosaltres! Ara resulta que els reiterats silencis, els constants menyspreus, els innumerables nos i les denúncies al jutjats, ningú els vol recordar ni fer-los responsables de la situació actual. Ara els mitjans de comunicació de Madrid ja preparen l’opinió pública espanyola per justificar les decisions –segurament contundents i radicals– que es prendran sobre el govern de Catalunya. Després de tenir molts anys per parlar, negociar i per fer política, vostès, senyors del Gobierno, s’han dedicat a passar tossuda i conscientment de fer-ho. I ara, després de silencis i menyspreus constants, ens toca rebre amenaces i fer-nos culpables de qualsevol cosa. Molts, però, tenim memòria i recordem molt bé com hem arribat fins aquí. Deixin, per tant, si us plau, d’amenaçar-nos i parlin, negociïn i facin política d’una vegada, que és el que haurien d’haver fet des de fa anys!