Desprecio

La televisió pública alemanya ZDF resumia molt bé en el seu informatiu sobre la Diada el sentiment que tenim molts catalans sobre el tracte del Govern espanyol respecte a Catalunya. ZDF triava el comentari d’una dona, que resumia amb la paraula desprecio el sentiment que notava per part de l’Estat. En català desprecio es tradueix generalment per menyspreu, però en castellà té unes connotacions negatives més fortes que en català. Un diccionari defineix el concepte de desprecio com “la negación y la humillación hacia otra persona”. Crec que és precisament aquest concepte el que ens ha portat fins on som ara en les relacions entre Catalunya i Espanya. La paraula desprecio defineix perfectament la constant negació del que ha passat a Catalunya els darrers anys i les reiterades humiliacions patides per la gent que de manera pacífica i democràtica ha reivindicat una opció política diferent. Ara parlen d’un problema gravíssim els que durant anys l’han silenciat i ridiculitzat (recorden el suflé?). La frase “en ausencia de violencia se puede hablar de todo”, del 1998, s’ha transformat ara en “denuncia de Fiscalía por hablar de querer votar”. Doncs precisament aquesta actitud de constant desprecio és l’element que ha fet més transversal aquest fenomen independentista que fa uns anys era minoritari.

Hi ha gent que dirà que aquest desprecio existeix per les dos parts i que els dos bàndols són culpables. Però si això fos veritat, per què una part ha fet diferents propostes de solució (Nou Estatut, Pacte Fiscal, Referèndum pactat...) i l’altra només ha dit que no a tot i no ha presentat cap alternativa? Només es pot mantenir l’equidistància si un ha estat cec o nega tot el que ha passat aquests darrers 10 anys, si no és així, aquesta equidistància només és fictícia i interessada a l’espera de rèdit polític. I aquesta equidistància fictícia i el silenci còmplice sempre acaben a favor del que té el poder i la força de tot un Estat darrere, cal no oblidar-ho. Llàstima que el Govern espanyol i els que li donen suport no llegissin Lord Chesterfield! Ell ja ho va dir: “Els errors sovint es poden perdonar, el menyspreu –desprecio– mai!.”