Ponts trencats

Des del meu darrer article han passat coses que eren difícilment imaginables. La sensació general que tinc ara quan observo tot el que ha passat és que s’han trencat molts ponts entre Catalunya i Espanya. La brutalitat policial contra el referèndum del dia 1 d’octubre, ara ja denunciada per organismes internacionals, ha trencat els ponts de confiança entre la gent i els diferents cossos de policia i entre les mateixes policies. Ara cap ciutadà a Catalunya o a l’Estat espanyol veu de la mateixa manera un Mosso d’Esquadra, un Policia Nacional o un Guàrdia Civil. Això és molt greu ja que es tracta d’un dels elements bàsics dels estats democràtics: la confiança absoluta de la ciutadania amb les seves policies. Aquesta confiança ara no hi és. L’altre pont trencat és l’esperança que la monarquia espanyola fos l’element de mediació en el problema. Una altra vegada Felip VI ha malmès una oportunitat de posar-se gran part de la ciutadania al seu costat. El seu discurs, més adient a un portaveu del PP que a un rei que se suposa que ho és de tots els ciutadans de l’Estat, va esvair per a molts de dins i fora de Catalunya la resta de confiança que hi havia dipositada en ell. I també s’ha trencat el pont que alguns podien desitjar, creient que des de Madrid hi hauria un canvi polític que obrís alguna mena d’esperança. Ciudadanos s’ha col·locat més a la dreta que el mateix PP i exigeixen l’aplicació immediata del article 155 i les actituds internes i externes del PSOE des de fa temps i en especial respecte a tot el que ha passat a Catalunya darrerament, donen poquíssima credibilitat a l’hora de prometre reformes constitucionals reals que solucionin el problema català. I a tot això cal sumar-hi dècades de negació del problema i trencament dels ponts proposats com el del nou Estatut, el Pacte Fiscal o una consulta acordada. Tot això ha deixat un ambient de crispació i confrontació plasmat en el que ha passat a Catalunya últimament. Crec que ara només un arquitecte imparcial, respectat per les dos parts, podria refer alguna mena de pont. I si no se n’accepta cap, no dubtin que la situació empitjorarà molt per a tothom.