Ni dretes, ni esquerres

Les darreres setmanes han servit per desmentir amb fets que aquest nacionalisme tòxic que alguns partits i mitjans de comunicació només veien a Catalunya, també existeix i amb molta visceralitat a Espanya. Fins i tot l’extrema dreta ja torna a sortir als carrers i a actuar amb una impunitat que il·lustra molt bé l’Espanya actual. Els fets i actituds que es viuen actualment a Espanya demostren que ja no hi ha un debat entre dreta i esquerra, ara l’únic debat és si la unitat d’Espanya ho justifica tot o si a través d’un diàleg democràtic i eleccions es pot canviar. El PP, el partit més corrupte d’Europa, pot governar i actuar tranquil·lament gràcies a aquest fet. Els partits que han acusat els independentistes de voler tapar la corrupció del 3% amb la independència són els mateixos que ara donen suport al govern d’un partit corrupte –dit per la llei– en què menteixen des dels ministres fins al mateix president Rajoy. Però ha quedat clar que la Unitat d’Espanya ho justifica tot. Govern i la suposada oposició tanquen files, mitjans de comunicació públics i privats, adoctrinen sense miraments i preparen el terreny a la repressió a Catalunya per a la gent que no opina com ells i que com diu G. Albiol, no són “bona gent”. Tots aquells que tenen por de perdre la comoditat de l’estatus quo, d’una transició feta a la seva mida, ara enviaran si fa falta a l’exèrcit, per parar les demandes democràtiques de part del seu mateix poble. Només aquells que tenen una nova visió de la societat com la gent de Podem, s’atreveixen a dissentir d’aquesta opinió tan estesa a Espanya.

En resum: Estats Units ja ha tingut un President negre; el Mur de Berlín ha caigut; Alemanya està unificada; Rússia, esmicolada en països independents, ja és capitalista... i ara hem de creure que la Unitat d’Espanya és l’única cosa sagrada i intocable d’aquest món. Difícil. Un diari alemany deia que el que passa a Catalunya podria ser un exemple de com canviar les coses de manera pacífica en una Europa canviant. El govern espanyol, però, ens tracta com a apàtrides i delinqüents. Tractar així 3 milions de persones, no és, ni serà, la millor manera d’arreglar el problema.