Casella realitat

Hi ha gent que opina que les forçades eleccions autonòmiques del dia 21-D ens tornaran a col·locar a la casella de sortida del procés. Jo crec, però, que ara estem a la casella realitat. El procés independentista ha despullat de manera clara i directa la societat i la política catalana i també l’espanyola. Aquesta situació ha fet veure de manera clara les fortaleses i febleses d’uns i altres. Espanya està orfe ara mateix d’un projecte polític engrescador i s’agafa a l’única cosa palpable i entenedora per a la majoria i que ho permet justificar tot, fins i tot mantenir al poder el partit més corrupte d’Europa: la Unitat d’Espanya. I ja hem comprovat com actua l’Estat en aquest cas. La vella dreta del PP amb l’ajuda de la nova dreta de Ciudadanos, més visceral que el mateix PP, pot governar amb tranquil·litat només embolicats amb la bandera espanyola i assenyalant els independentistes catalans com els culpables de tots els mals d’Espanya. I el PSOE, que podria ser el fre a aquesta situació, se sotmet a la màxima franquista que impera ara: “Preservar sobre todo la unidad de España.” Europa, per la seva part, continua immersa amb els seus greus problemes i no vol obrir-ne més. Per tant hem de saber diferenciar entre les simpaties puntuals i el suport pràctic dels Estats que vetllen pels seus interessos. Aquesta és la realitat d’un costat. Per l’altre tenim la realitat democràtica de milions de catalans que volen un projecte de país diferent i que no encaixa en l’Espanya actual. Aquesta gent no desapareixerà de la nit al dia, ni canviarà radicalment la seva opinió. Aquesta part de la ciutadania catalana, divorciada de facto de l’Estat espanyol, ha demostrat també el que pot arribar a fer, amb esforç, capacitat de mobilització i unitat, malgrat la repressió policial i totes les pressions externes i internes.

Ni la força d’uns ni la dels altres es pot ni s’ha de desestimar si es vol arribar a un punt d’acord. Ja sabem del que són capaços uns i altres. Estem a la casella realitat i a partir del 22-D s’hauria de saber gestionar, deixant aparcades les ingenuïtats i la força bruta.