Esperança socialista?

Una moció de censura ens ha portat de manera sorprenent un nou president del govern socialista: Pedro Sánchez. El PP passa a l’oposició i Ciutadans es queda molt emprenyat a l’espera de poder fer el gran salt al poder a les properes eleccions. Queda, per tant, menys d’un any per veure si aquest govern socialista té un nou projecte per a Espanya en què el tema català tingui un lloc acceptat per la majoria de catalans o bé es fracassa i es donen ales a un proper govern d’extrema dreta entre PP i Ciutadans. Un futur Gobierno amb el qual em temo que l’enfrontament amb el Govern i la ciutadania catalana deixaria en meres anècdotes tot el viscut fins ara. PDeCAT i ERC han fet una aposta molt arriscada donant suport al PSOE. Hi ha hagut –i hi ha encara– molta gent independentista que no s’empassa que aquests dos partits hagin donat suport al còmplice necessari de l’aplicació del 155. Les primeres decisions que ha pres P. Sánchez no em conviden a l’optimisme en aquest sentit. Veurem si els fets desmenteixen aquesta primera opinió i obrim una nova etapa de diàleg sincer de cara al futur. Hi ha sobretot tres punts, més un de previ, que un partit que s’autoproclama progressista hauria de resoldre aviat i amb ganes, ja que en els darrers anys del PP i el silenci del mateix PSOE no ha estat així. Punt previ: resoldre la situació de la gent que està a la presó. És una situació que clama al cel i que fins i tot molts socialistes fora de micro reconeixen com a injusta. Primer punt: es podrà parlar de tot en absència de violència sense portar a la gent davant el jutge? Segon: la gent independentista deixarà de ser tractada com a ciutadans de segona dins de l’Estat i es deixarà de considerar-los constantment delinqüents, nazis o supremacistes? I tercer: es respectaran els resultats electorals a Catalunya i les decisions que preguin els governs que en surtin, encara que no agradin al Gobierno de Madrid i als poders fàctics que li donen suport? Si això és així a partir d’ara, potser comença una nova etapa esperançadora a Espanya i Catalunya, si no és així, ens espera un futur que algun polític de Cs ja ha desitjat que sigui un “nou Ulster”.