Vivim amb por

Els explico una anècdota de la meva campanya electoral a les municipals del 2011. Durant la visita a una associació de veïns de la ciutat, la seva presidenta, tot just fetes les presentacions, em va preguntar: “Què ens ofereix per al barri?” Jo vaig contestar: “Tal com està l’endeutament de la Paeria, no puc prometre res.” Digui’m les coses que necessiten al barri de manera prioritzada i miraré de fer les que siguin més urgents. Ella es va quedar sorpresa, es va treure de la mà dos fulls i em va dir: “Aquí hi ha tot el que ens ofereix el PSC i el PP.” Jo m’ho vaig mirar i li vaig respondre: “Doncs jo no li puc fer cap llista del Reis. Si ho fes, l’enganyaria.” Ella, amb cara de decepció em va dir una cosa que em va quedar gravada i que es va acomplir: “Vostè serà un polític molt honest, però així no guanyarà cap elecció!” Explico aquesta anècdota per intentar entendre el grau de decepció amb què es viu la política a casa nostra en els darrers dies. Els partits i els polítics són víctimes de les seves pròpies paraules i promeses. I com que no es tracta només de fer una infraestructura de barri, sinó de fer un país nou en forma de República, la decepció, quan es veu que això no es fa, és molt més gran. L’Estat ha aconseguit posar la por al cos a qualsevol, polític, empresari, funcionari o ciutadà que faci o vulgui fer algun pas en contra de la Unitat d’Espanya. Ho han demostrat amb fets i ho tornaran a fer. És injust i antidemocràtic, però és així. Aquesta por està sobre la taula i governar així és molt complicat. Molt més encara quan s’han dit i promès coses que si s’apliquen poden portar algú a la presó, que li embarguin els comptes o que quedi inhabilitat. Amb la situació actual els polítics haurien de ser més curosos que mai amb el que diuen i prometen. La por és un element decisiu en aquest conflicte, és personal i intransferible i per tant s’ha de gestionar la política de manera diferent a com s’ha fet fins ara. Tothom és lliure dels seus silencis i esclau de les seves paraules. Seria bo entendre que no es tracta de guanyar vots dels uns als altres, ni de prometre una piscina coberta. Estem parlant de fer un nou país.