Comença la farsa

Aquest divendres passat es van traslladar els presos del procés a Madrid. En breu començarà una de les farses judicials més increïbles de les que ens podíem imaginar en aquest país. A judici aniran persones que ja porten més d’un any a la presó. Dos d’elles seran jutjades per haver pujat sobre un cotxe de la Guàrdia Civil per demanar que la gent marxés cap a casa seva després d’una manifestació a la qual no hi va haver ni un sol ferit. Una altra hi anirà per haver permès que en un Parlament democràtic es pogués parlar i debatre de tot i les altres persones per haver defensat un projecte de país de manera pacífica i democràtica. Un projecte polític rebutjat frontalment per l’statu quo actual, hereu de la monarquia postfranquista. Aquesta gent molt segurament rebrà unes condemnes de força anys de presó i tot gràcies al relat forjat durant mesos per PP, Cs, PSOE, Vox i per la immensa majoria dels mitjans de comunicació de Madrid, que han parlat d’una suposada extrema violència exercida per l’independentisme català. I això passarà en un país on hem viscut per exemple, com es bloquejava durant dies l’aeroport de Barcelona i es creava un dels caos més importants de la democràcia, on hem patit accidents ferroviaris a Galícia o de metro a València per negligències de tot tipus i amb desenes de morts, on hi ha hagut morts en manifestacions com la de Màlaga del 1977, que no s’han volgut investigar. En tots aquests casos ningú ha acabat a la presó. La diferència entre les dos situacions només és una: els primers han posat en discussió la Unidad de España, els segons no ho han fet. Pel que es veu, de la mateix manera que es diu que hi ha una justícia per a rics i una altra per a pobres, també hi ha una justícia adaptada per a defensar la Unidad de España i una altra per als altres casos. Aquesta és la crua realitat, tan real que el govern d’Espanya s’ha de gastar milers d’euros per defensar amb un espot que España és una democràcia plena. S’imaginen vostès un espot televisiu per defensar que Alemanya o Suïssa són una democràcia plena? Jo tampoc. La farsa continua i la majoria de polítics, intel·lectuals i judicatura, tots ben callats, no fos cas que perdessin una mica de poder, ja sigui polític o econòmic.