Muralles violadores

En l’article anterior vaig definir el judici contra el “procés” com una farsa i ja durant la primera setmana m’han demostrat que no anava errat amb el meu adjectiu. El segon dia em vaig quedar de pedra quan vaig escoltar el fiscal de l’Estat, Fidel Cadena, que deia que “se lanzaron murallas humanas contra la policia”. Suposo que aquesta expressió la va trobar idònia per definir la suposada extrema violència que segons el relat de Madrid es va exercir el dia 1 d’octubre i davant la Conselleria d’Economia. La frase, però, és molt il·lustrativa del fake que porten construint des de fa temps els del Gobierno de España i molts mitjans de comunicació. M’explico. Primer, les muralles sempre han estat creades per defensar-se i no per atacar. Són aquestes les atacades. Segon, és un insult a la intel·ligència fer creure que més de 2 milions de catalans van ser teledirigits com a zombis per algú per enfrontar-se a la policia. La gent de Catalunya és lliure de decidir el que fa i com ho fa. Tercer: si tota aquesta violència va existir, on són els manifestants detinguts per violents? Hi ha milers d’imatges en què podrien ser identificats a posteriori, si fos així. Però resulta que les imatges demostren que els que peguen són la policia i qui rep són les “muralles humanes”. I per altra banda: si va haver-hi tanta violència davant la Conselleria d’Economia, on són els informes mèdics i els ingressos hospitalaris dels policies agredits? En resum: una frase dita pel fiscal de l’Estat que integra tots els elements del fake en el qual s’ha basat aquest relat de la violència. L’altra perla de la setmana la tenim en boca d’Irene Lozano, secretària d’Estat d’España Global, que ha comparat el referèndum amb una violació. I aquesta comparació l’ha fet una dona suposadament progressista! El silenci de les dones dels partits constitucionalistes sobre aquesta comparació ha estat molt eloqüent. Tot s’hi val si es tracta d’insultar els independentistes. Així que els votants de l’1-O, a més de ser muralles zombis, som violadors. I encara diuen que ens necessiten i que volen diàleg. Jo quan necessito algú i vull dialogar amb ell, ni l’insulto ni el tracto d’imbècil.