Han tornat

Molt es parla en els darrers temps de la pujada electoral de l’extrema dreta a Espanya. Vox ja ha entrat al parlament andalús i les enquestes de cara a les properes eleccions també els són bones. Això no és exclusiu d’Espanya. El nou creixement de l’extrema dreta és generalitzat a dins i fora d’Europa. El llibre de Timur Vermes, Ha tornat (Er ist wieder da), publicat l’any 2011, és prou il·lustratiu. En aquest explicava de manera fictícia el despertar de Hitler en un salt temporal des del 1945 fins a l’Alemanya actual. Vermes descriu un retorn de Hitler, al principi anecdòtic i lúdic, però després a través dels seus discursos durs i directes va tornant a seduir el gran públic. Un èxit progressiu i imparable gràcies a les xarxes i els mitjans de comunicació. El 2015 es va fer la versió cinematogràfica, amb l’actor Oliver Masucci, que va bordar el paper de Hitler. A la pel·lícula el seu director va voler que el protagonista, caracteritzat de Hitler, interactués de manera improvisada amb la gent que es trobava pel carrer. Aquestes escenes que es poden veure a la pel·lícula són molt reveladores. La realitat del carrer supera la farsa generalitzada de la pel·lícula. I no són pocs els que l’aplaudeixen i accepten els seus postulats. Tant el llibre com la pel·lícula posen de manifest el doble discurs que vivim actualment i que són un aliment constant de l’extrema dreta. Hi ha un discurs oficial, políticament correcte i ple de llocs comuns, on s’intenta acontentar tothom per por a perdre poder o vots. Hi ha, però, un altre discurs de carrer, en què la gent no ho passa gens bé i en què els discursos complexos o les explicacions complicades no agraden. És gent que necessita explicacions simples i culpables identificables. Gaudeixen d’un discurs en què es valori molt coses que un ja té per identitat pròpia com són els basats en la nacionalitat, la llengua o la religió. I aquesta mateixa gent considera sovint d’un nivell inferior les altres nacionalitats, llengües o religions. Hitler a Alemanya, A. Tajani –president del Parlament europeu!– parlant de la bona feina de Mussolini a Itàlia i, a casa nostra, amb Franco més present i popular que mai. Massa exemples i coincidències com per no voler veure que els fantasmes del passat han tornat.