Hong Kong

Hong Kong és una ciutat que justifica per si sola fer un llarg viatge. Hi ha tres elements que la fan una illa única: la peculiar història que acumula, ser la zona més densament poblada del planeta –37.700 habitants per km

2

– i estar situada en una badia. De fet, Hong Kong no és l’illa més gran de la zona, ni tampoc la zona més poblada. L’illa més gran és Lantau i la zona més poblada és Kowloon, davant de Hong Kong i connectada amb aquesta pel port Victoria i túnels sota l’aigua. Hong Kong va ser dels britànics gràcies al Tractat de Nanking de 1842. L’any 1860 es va fer amb la península de Kowloon i el 1898 va llogar la zona dels Nous Territoris, més a l’interior, per un període de 99 anys. Durant uns 100 anys l’Imperi britànic va marcar les pautes d’aquesta ciutat i li va donar una singularitat que la va fer famosa. L’1 de juliol de 1997

es va produir l’anomenat El Retorn, un acte protocol·lari en què aquests territoris es retornaven a la Xina. La casa del darrer governador britànic és ara un museu del te. La tradició britànica podríem dir que actualment es limita a poder prendre el te de les cinc al mític hotel: The Peninsula. Hong Kong i Kowloon, on es concentren la majoria dels visitants, tenen un denominador comú: és el paradís de les compres. Aquí no es paguen impostos per les compres, excepte per productes com l’alcohol i tabac. Així que molts xinesos i gent d’altres països viatgen fins aquí per comprar els productes més luxosos a bon preu. Hi ha desenes de botigues d’Hermes, Cristian Dior, Chanel... També tenen molts centres comercials i alguns fins i tot especialitzats amb botigues de primeres marques de roba, només per a nens petits.

Aquest gran luxe contrasta amb els gratacels d’apartaments on viu la gent amuntegada. Són impressionants i depriments. Al centre no hi ha pràcticament zones de vianants i el trànsit és infernal. Per trobar una mica de verd es pot pujar fins al pic Victòria, que té unes grans vistes sobre la badia o fer una excursió a l’illa de Lantau. La gent, tret dels que treballen a hotels, parla un anglès força limitat i Barcelona o Espanya, els sona –valgui la broma– a xino. Hong Kong és un lloc de contrastos, pot agradar o desagradar, però segur que no els deixarà indiferents.