Puigdemont i Europa

Avui triem els nostres representants per dos poders que, fins ara, hem percebut de forma ben diferent. Triem els representants per a l’administració més propera, la municipal, i per a la que tenim més lluny, l’europea. Als nostres paers els trobem pel carrer i les seves decisions ens afecten de manera molt directa. El poder, però, que s’exerceix des d’Europa té cares desconegudes i les seves decisions les veiem allunyades. Però tota aquesta llunyania i manca de cares conegudes ara s’han dinamitat amb la candidatura de Puigdemont a Europa. El, per a molts, president legítim de la Generalitat ara a l’exili i per a d’altres, un delinqüent, s’ha transformat en una figura política de referència europea i que incomoda moltíssim el Gobierno. Puigdemont i altres polítics a l’exili van decidir deixar de jugar a la lliga espanyola, on se sabia que els àrbitres anaven a favor del rival, i van decidir jugar a l’europea. Així han pogut demostrar internacionalment i amb fets la diferència entre la justícia europea i la venjança judicial espanyola. Tots aquells que es fregaven les mans quan va ser detingut a Alemanya i que deien: “A Alemanya això seria impossible i ja estaria a la presó faria temps!”, han hagut de veure com es passeja pel país fent rodes de premsa i conferències. És més, ha aconseguit, juntament amb l’esforç de molta gent alemanya i catalana que viuen allà, que gran part de l’opinió pública del país hagi canviat el punt de vista sobre el problema català. Des d’Espanya s’ha intentat boicotejar la candidatura de Puigdemont des de tots els flancs possibles. Ara aquesta figura pot aterrar al Parlament Europeu i fer sentir la seva veu. L’Europa actual en crisi de projecte necessita noves veus que defensin fer política respectant les opinions a través d’eleccions i referèndums i no des la força de les armes o fent servir les clavegueres de l’Estat. A Europa l’esperen 4 anys de populismes nacionals de dretes que ja han començat a fer feina bruta en els seus països. Ara volen canviar Europa. La veu de Puigdemont és imprescindible per fer saber què passa a Catalunya i per defensar que una nova Europa més compromesa amb els valors i drets democràtics dels ciutadans és no només possible sinó absolutament necessària. L’altra alternativa és obrir de nou la porta a l’Europa dels supremacismes nacionals, que tant odien les minories que no tenen Estat.