Herois a l’infern

Cada dia arriben notícies d’incendis monstruosos arreu del món. A Sibèria, diuen, que ja s’ha cremat una superfície equivalent a tot Grècia i els incendis continuen. El fet que sigui estiu i els efectes del canvi climàtic ajuden a facilitar aquests incendis, però per a mi el gran drama que s’amaga darrere de molts d’aquests incendis és que són provocats voluntàriament per algunes persones. No parlo d’accidents puntuals amb crema de rostolls, feines al camp, etc. sinó d’aquells que per motius especulatius, econòmics o ves a saber per quin deliri inicien un o diversos focs a la vegada. Les darreres setmanes he visitat diversos parcs nacionals als Estats Units i he vist milers d’hectàrees en fase de recuperació d’incendis dels darrers anys. Alguns dels focs van ser devastadors i van arrasar gran part d’alguns d’aquests parcs. Als Estats Units es prenen el tema molt seriosament i només cal veure una pel·lícula per entendre el món d’aquests macroincendis: Herois a l’infern, de J. Kosinski. Aquesta pel·lícula ens parla de l’incendi de Yarnell Hill, a Arizona, l’any 2013, en el qual varen morir 19 bombers. Tret del 11-S a Nova York, ha estat la vegada que als Estats Units han mort més bombers en acte de servei. La pel·lícula em va fer reviure la situació i patiment dels bombers durant l’incendi d’Horta de Sant Joan del 2009 a Catalunya, en el qual varen morir 5 bombers i un altre va quedar greument ferit. Amb aquest petit article vull testimoniar la meva admiració, respecte i agraïment a tots aquest bombers professionals o voluntaris que amb una generositat immensa s’enfronten a uns monstres de foc vius, canviants, imprevisibles i devastadors. Tots ells i elles són uns herois i heroïnes quotidians, massa sovint desconeguts i deixats de banda per les administracions, als quals només sabem reconèixer la seva immensa generositat quan, generalment, ja és massa tard.

Deixo de banda el tractament jurídic que s’hauria de donar als provocadors d’incendis, seria un altre article, però cal tenir clar que un incendi podem saber com comença, però mai com acaba i quantes vides pot costar. Exemples dramàtics en tenim més que suficients. En resum: moltes gràcies, bombers!