¡No lo entiendo!

Vaig parlar amb un amic madrileny després de la Diada. És un d’aquests ciutadans de fora de Catalunya que en privat em reconeix que s’hauria de permetre un referèndum pactat entre els dos governs i acabar amb aquest malson que fa temps que dura. Però, al mateix temps, et reconeix que això no ho pot dir a la família o a les amistats ja que la immensa majoria se li tira al coll quan ho planteja. De fet amb les seves reflexions, anava força més lluny. Ell venia a dir: he escoltat i llegit a la premsa espanyola que aquesta Diada ha estat la menys concorreguda dels darrers anys i quasi un fracàs. Teniu un govern a la Generalitat, debilitat, que es discuteix en públic i sense poder tirar endavant uns pressupostos. Al president Q. Torra ningú li fa cas i pocs l’escolten. Teniu els màxims líders i referents polítics a la presó o a l’exili. ERC, el partit referent de l’independentisme, ha tirat del fre de mà i actua quasi com la CIU de Pujol. Entre PDeCAT i JxCat hi ha un caos que ningú sap del cert on comença i on acaba. La CUP posa tots els pals a la roda que pot al govern de la Generalitat. Els Comuns donen l’esquena ja de manera clara i evident a tot el món independentista i accepten, fins i tot, els vots de la dreta més reaccionària per governar Barcelona. I l’amic ho rematava: ara amb tot aquest panorama, el PSOE i Unides Podem podrien acordar fer un referèndum a Catalunya, guanyar-lo per golejada amb tot aquest seguit de factors a favor, i deixar el tema català aparcat per als propers 20 anys. I en lloc d’això, surt la senyora E. Granados del PSC i diu que aquestes coses tan importants no les ha de votar la gent!, ¡no lo entiendo! Jo no he sabut pas donar una bona resposta a la seva lògica reflexió. Tan sols m’he limitat a dir-li, que aquests Nos tan radicals per part dels governs de Madrid –tan incomprensibles al seu parer– han facilitat i molt el govern del PP en el seu moment i ajuden també ara el PSOE a anar guanyant intenció de vot. El PP ja va demostrar que es pot governar amb majoria absoluta a Espanya, sent un partit residual a Catalunya. Si els polítics i ciutadans de Catalunya encara no han pres nota d’aquest fet, el ¡no lo entiendo! me l’aplico jo mateix!