LA TALAIA
La clatellada de Matrix
La contundència amb la qual s’ha expressat Europa a través del seu TJUE ha capgirat de dalt a baix tot el marc en el qual es movia la problemàtica del procés. Durant els darrers deu anys hem escoltat, com una matraca per part dels partits anti-independentistes, que el procés judicial havia estat immaculat, que les lleis i les sentències s’han de complir i que no es poden saltar ni obviar, que a Europa no li interessava el més mínim el problema català, que Europa és el referent de democràcia i de valors humans i que si fóssim independents estaríem fora d’Europa... Doncs a partir d’aquest dijous passat, tot això s’ha transformat en el contrari. Ara aquesta sentència ens ve a dir que tot el procés judicial a Espanya no va ser tan immaculat com es deia, que el sistema jurídic espanyol –en relació amb la seva croada contra l’independentisme– fa aigües per tot arreu quan surt de les seves fronteres i que a Europa hi ha gent que escolta els catalans que volen un futur diferent. I el més divertit de tot, els que fins fa poc ens donaven lliçons d’europeisme, ara criden contra Europa i fins i tot escriuen “puta Europa” a les xarxes o parlen ja de Spexit (sortida d’Espanya de la UE)! És evident que ara alguna cosa molt important ha canviat. Ara els que acusaven els independentistes de viure en una realitat paral·lela a Matrix, han rebut una clatellada de realitat europea que els ha deixat noquejats. Ara la bandera d’Espanya, que aquí tot ho tapa, i la defensa de la unitat d’Espanya que aquí tot ho justifica, no han sigut cap impediment per a uns jutges europeus imparcials a l’hora de dictar sentència, que ha deixat la justícia espanyola en ridícul.
El TJUE ha fet un pas important en el complicat embolic de les relacions Catalunya–Espanya. Alguns ho poden veure com un punt d’inflexió i una finestra d’oportunitat. D’altres, el començament del gran drama. Veurem si hi ha nivell polític amb ganes de resoldre el problema d’una vegada o només tàctica política de curta volada que ens porti a repetir el passat. Bon Nadal!