PSOE i ERC

Ja tenim un nou govern que comença a encarar la difícil situació en que viu Espanya des de fa uns quants anys. Finalment i gràcies en gran mesura a ERC, s’ha aconseguit un govern de coalició entre PSOE i Podemos. Pot ser sorprenent que en el moment més complicat a nivell de debat territorial, el govern que l’hagi d’afrontar sigui el més d’esquerres des de fa dècades. “El futur d’Espanya en mans de l’extrema esquerra i els independestistes!”, clamen ja des de l’anomenat trifachito (PP, Cs i Vox). Les alarmes ja funcionen a tot volum. Ara tocarà veure si aquest govern, que surt molt forçat per les circumstàncies, és capaç de governar bé i impulsar Espanya, si de veritat dóna per tancada ja una transició i post-transició que ha quedat obsoleta. L’exhumació de Franco, hauria de ser, no el punt final d’aquest procés, sinó el punt inicial d’un seguit de mesures que posin Espanya a primer nivell de la democràcia europea, i no en una anomalia democràtica amb presos polítics, exiliats i una judicatura cada dia més sota sospita de no ser imparcial. Però per aconseguir aquest canvis, s’ha de començar a canviar el discurs amb relació a Catalunya que tants vots ha donat fins ara. Un discurs sobre catalans supremacistes, insolidaris, colpistes i violents en el qual el PSOE també hi ha participat i que en alguns cas fins i tot ha alimentat. Ara la responsabilitat és del PSOE. La responsabilitat d’anar més enllà de les paraules i avalar amb fets que es pugui fer una nova Espanya més plural i democràtica, en la qual les coses es debatin en els parlaments i el congrés i es validin a les urnes. I no com fins ara, deixant-ho tot en mans de jutges i policies. ERC també ha canviat radicalment el seu discurs envers la relació amb Espanya i els seus governs i s’ha arriscat donant una nova oportunitat a un president Sánchez que demostra tenir els principis de Groucho Marx: si no li agraden, en tinc d’altres. Es pot entendre que és una conjuntura única per desbloquejar una situació complicada i intentar, per enèsim cop, que fent política s’arreglin els problemes dels catalans. Serà la vegada que això surti bé, o serà l’enèsima presa de pèl, que vaticinava la mateixa ERC no fa gaire? Seran intel·ligents uns i altres, tindran principis i aprofitaran aquesta darrera esperança que representa aquest pacte per a molts o volen començar a asfaltar el camí triomfal del trifachito?