Parlem de por

En el moment que escric aquest article ja hi ha més de 3.000 persones afectades pel coronavirus a Espanya. Quasi 100 persones ja han mort. El creixement de persones afectades és pràcticament exponencial en els darrers dies. Però recordem com eren les coses fa un mes. El 12 de febrer es va comunicar que el famós Mobile World Congress de Barcelona es cancel·lava per aquest mateix virus. Em costa molt d’entendre, per tant, que si un mes enrere es prenia una decisió dràstica tan important i impopular, evidentment forçada per les grans empreses que van decidir no venir, no es comencés a prendre mesures més contundents per evitar l’extensió d’aquest contagi fins ara fa dos dies. Com pot ser que, veient les decisions que es prenien a la Xina i el que passava a Itàlia poc després, aquí només hi hagués declaracions cridant a la calma i parlant de les excel·lències del sistema sanitari? Com pot ser que el diumenge 8 de març no sortís ningú no ja prohibint les grans manifestacions, sinó ni tan sols recomanant no anar-hi en vista de la situació de perill de contagi? Com s’explica que només hores després d’aquesta situació es tanquessin tots els centres educatius de Madrid? Teníem un virus que actuava només en dies laborables? Com és que les declaracions dels darrers dies havien estat només de tranquil·litat i de rentar-se sovint les mans quan les decisions que s’han anat prenen han estat les més greus en tota la història d’aquest país? Per què s’ha esperat que la quantitat d’infectats i morts a Espanya s’anés disparant exponencialment perquè es prenguessin decisions importants en la lluita contra el virus? Per què tot aquest retard si ja fa més d’un mes que estàvem avisats i que vèiem com s’actuava a la Xina i a Itàlia? Per què tanta por a dir la veritat? Per què tanta por a prendre mesures impopulars esperant que siguin els fets els que la justifiquin?

Per a mi això té una resposta: manca de valentia política, por a ser impopulars si es decideixen coses incòmodes, por a quedar malament davant els mitjans de comunicació, por a perdre electors i les properes eleccions. I després, els polítics demanen a la ciutadania que no tinguem por. Salut!