Canviaran les coses?

Ja estem vivint el nostre Txernòbil particular. Un enemic invisible, incomprensible per a molta gent, decisions per fer-li front que arriben tard i malament, pànic polític i econòmic generalitzat. Incertesa i desconcert totals avancen en un món absolutament nou i desconegut. Els morts i infectats augmenten a diari.

Tot això ho vivim, la majoria, tancats a casa fins no sabem quan. A la resta de gent, que ha de sortir per motius de servei o feina, només els podem dir que gràcies, moltes i moltes gràcies. Aquesta novetat històrica ens iguala a tots, ningú pot ser mestre de l’altre ni passar-li la seva experiència per gestionar-ho millor. Petits, mitjans, grans i vells, tothom passa pel mateix. Tothom ha de gestionar la mateixa por i aquesta incòmoda realitat, tant els que van néixer sense televisió com els que han nascut amb un mòbil sota el braç.

Ara veurem si totes aquestes novetats ens influenciaran per sempre més o no. Si sabrem extreure les coses positives d’aquest drama o tornarem a fer els mateixos errors. Si ens tornarà més humans i solidaris o ans al contrari, més esquerps, asocials i reclosos en el nostre món. Fins ara, el que veig i escolto en aquest sentit no em porta gaire optimisme. Les xarxes socials transpiren odis viscerals dels uns contra els altres. Ara no ens tirem balances fiscals ni referèndums pel cap, sinó que ens tirem morts i infectats.

La història viscuda recentment a Espanya fa que moltes de les decisions que es prenen vaguin massa farcides de soflames polítiques, patriòtiques, de falses unitats i d’excés d’anàlisi de cost polític més que sanitari. Veurem si quan acabi aquesta pandèmia tots aquests nous fets, sentiments i sensacions es transformaran en un canvi social, polític i d’hàbits o si, com els hàmsters, tornarem a la nòria de la quotidianitat amb una gran bandera que ho tapi tot.

Tocaria aprendre i actuar, però per ara només ens queda –com sempre– el compromís personal: quedar-se a casa com toca, estar al costat de les persones estimades encara que sigui a distància, oferir-se als veïns per ajudar els més necessitats, ser més empàtics...

Salut a tothom!