Jo he vist coses que...

...vosaltres no creuríeu: atacar drets civils més enllà d’Orió. He vist lleis C mordassa brillar en l’obscuritat prop de la Porta del Congrés. Tots aquests moments es perdran... en el temps... com les llàgrimes en la pluja. És hora de morir. I encara he vist moltes més coses que els replicants que cerquen els Blade Runner. He vist rodes de premsa per explicar una epidèmia sanitària plenes de gent uniformada i amb medalles i em deien que això era gràcies al govern més d’esquerres que ha tingut mai Espanya. He vist un alt comandament de la Guardia Civil vanagloriar-se d’haver detingut algú que havia robat 30 quilos de taronges i tornar-les al seu amo, però que no deia res de detenir o al menys investigar algú a qui s’acusa de cobrar il·legalment i quedar-se centenars de milions d’euros en comissions. Es més, he vist el gran “govern d’esquerres” facilitar-li la feina prohibint qualsevol comissió d’investigació. He vist polítics, periodistes i especialistes estar molt satisfets perquè cada dia només moren més de 400 persones, com si fos motiu d’alegria que cada dia s’estavellessin dos avions amb més de 200 passatgers cada un i només deixessin més de 400 morts. He vist l’esquerra autodenominada progressista, alternativa i radical callar davant tot això i fins i tot aplaudir-ho amb l’excusa que el que pot venir com alternativa potser pitjor. He vist gent que es vanta de ser no-nacionalista autoritzar tocar himnes nacionals davant d’hospitals amb gent morint-se a dins. He vist polítics de casa nostra que malgrat tot aquest panorama, es discuteixen i es barallen entre ells per veure si d’aquí dos dies li treuen un parell de vots més a l’altre. He vist molta gent –massa gent– voler ser esclau, ja que com diuen també a Blade Runner: “És tota una experiència viure amb por, això és el que significa ser esclau.” I he vist com titllen de bojos, insolidaris i èticament reprovables aquells que davant tot aquest panorama es plantegen una nova vida que els esperi a les colònies espacials.

Allà podran tornar a començar en una terra daurada plena d’oportunitats i aventures. I tot això ho he vist jo, amb els meus propis ulls i només en un mes i mig... pobres replicants i Blade Runners!