El Mur de Lleida

Des del confinament i amb un fràgil equilibri entre paciència, comprensió i emprenyament, toca escriure sobre Lleida. I ho faré jo, amb la llibertat que em dóna ser un gracienc de naixement (barri de Gràcia de Barcelona) però també un lleidatà de devoció, que va decidir voluntàriament quedar-se a gaudir del Segre, lo Castell i l’EOI de Lleida. El meu pas per la Paeria em va confirmar tot allò que havia percebut al llarg dels anys vinculat a les relacions entre Lleida i la Catalunya mediterrània, capitanejada per Barcelona. Entre Lleida i aquesta franja costanera, on es concentra població i economia, hi ha un autèntic Mur mental. El Mur de Berlín va dividir físicament i econòmica un mateix país cultural en dos sistemes. El Mur de Lleida és diferent. Es tracta d’un Mur mental que aconsegueix que les coses de Lleida es vegin llunyanes i distorsionades des de fora. I si els problemes són greus es tendeix a no mirar a l’altre costat del Mur i esperar que les coses s’arreglin soles. A Catalunya fem bandera de la cultura culinària, la dieta mediterrània i els productes de km 0. Tot això ho considerem una gran riquesa del país. Tenim, però, sense resoldre els problemes de la pagesia i els preus que reben pels productes. També està per resoldre l’arribada sovint incontrolada de temporers que venen per una feina que poca gent d’aquí vol fer. Gent imprescindible perquè el món agrari pugui funcionar. A Lleida portem dècades veient com pleguen pagesos i com malviu la gent que arriba per la collita a l’estiu. Gent que es manté més o menys amagada al centre històric o en pobles del Segrià, esperant uns quants mesos que el problema desaparegui fins a l’any següent. A Madrid, Barcelona i Lleida hi ha hagut polítics de tots els colors i els problemes s’han mantingut. Fa riure, per no dir enfurismar, veure com ara molts s’omplen la boca de possibles solucions. Ara quan la pandèmia ha demostrat que pot traspassar qualsevol Mur, que es pot estendre de manera descontrolada i que ha deixat al descobert les vergonyes de la situació que arrosseguem des de fa anys. El Mur mental de Lleida continua i es mantindrà fins que no ens fem escoltar i actuem amb unitat i contundència. Com deien els berlinesos: Die Mauer muss weg! El Mur ha de desaparèixer!