Mauthausen en gris (i II)

En l’anterior article els vaig comentar el cas de Cilka Klein al camp de concentració d’Auschwitz. Els explicava com una mateixa persona podia ser vista i valorada per les altres de manera molt diferent, segons com hagués viscut la relació dins del camp. Fins i tot als judicis que es van fer als 60 contra membres de les SS que havien estat als camps es va poder veure com en alguns casos la mateixa persona acusada d’actituds inhumanes era defensada per altres presos a qui havia ajudat. Com vaig dir, la vida als camps era d’una complexitat i característiques que ningú ara pot arribar a entendre. No tot era blanc i negre com han volgut explicar alguns. El segon cas que els vull explicar és el d’Antonio García i Francesc Boix, els dos fotògrafs de Mauthausen. Boix és el personatge més conegut i a qui s’ha dedicat més articles. El tortosí Antonio García, tot i ser el primer fotògraf a començar a fer còpies extres de les fotos de l’SS Paul Ricken, és menys conegut. Tot i treballar junts, no es portaven bé. García sembla que era més reservat i prudent, Boix era més extravertit, hàbil amb els idiomes i sembla que sabia buscar-se ràpid la vida. Aquesta actitud de Boix d’aconseguir avantatges o favors per part de les SS va portar García a afirmar que aquesta disposició a llepar-li les botes als SS els posava malalts. Si volen més detalls de l’enfrontament i l’acusació de García dient que Boix li va robar les còpies, poden llegir el llibre de David Wingeate Pike Dos fotógrafos en Mauthausen. Pike pren part clarament a favor de García i en contra de Boix. Pike també deixa clar que l’enfrontament entre els sectors comunistes pro estalinistes (Boix) i pro trotskistes (García) va ser determinant per aquesta mala relació entre ells i especialment entre García i el Partit Comunista. Jo no prenc part contra ningú, sinó a favor de tots, i els que van ajudar a treure els negatius del camp. Anna Pointner inclosa, a qui crec que encara no se li ha reconegut la feina. Sense tot el que van fer, el judici de Nuremberg i la memòria posterior no hauria anat igual. En canvi altres presos republicans no van actuar igual. Encara que van ser una petita minoria també va haver-hi espanyols que van ser kapos sanguinaris i que després van ser jutjats i alguns sentenciats a mort. Com veuen, no tot era blanc o negre.