Gestionar l'odi

Cada dia que passa em sembla més evident que el gran problema a gestionar a curt termini serà l’odi que es va acumulant dins de cada individu. Abans de la pandèmia ja hi havia indicadors preocupants: augment significatiu de l’extrema dreta a tot arreu, la UE denunciant actituds poc democràtiques de governs europeus com Hongria i Polònia, degoteig constant d’atacs terroristes jihadistes arreu d’Europa... I amb tot això en plena expansió se suma a partir del març una pandèmia que deixa ja milions de morts i d’afectats en l’àmbit sanitari que encara no se sap quan acabarà i que cada dia que passa, porta a la desesperació i a la ruïna econòmica moltes persones i famílies. La gent ja fa temps que mostra el seu malestar en forma de vot extremista i de manifestacions al carrer. També en els debats polítics l’agressivitat ha pujat de to. El descontentament es generalitza, se cerquen culpables i es reclamen solucions dràstiques i ràpides. Això comporta que molta gent vegi en els lideratges radicals i els discursos de blanc i negre, sense matisos, una llum d’esperança a la seva desesperada situació. Trump, malgrat la seva nefasta gestió de la Covid i la seva manera barroera de fer política, ha aconseguit 6 milions de vots més que en les darreres eleccions. Uns 70 milions d’americans creuen cegament en ell, malgrat tot el que ha arribat a dir i fer en els darrers 4

anys. Dada per reflexionar i encara més si tenim en compte que per desgràcia els països que semblen sortir-se’n millor de la crisi, la Xina i Rússia, gaudeixen també d’uns lideratges amb uns valors democràtics més que dubtosos. Tenim un caldo de cultiu que per a mi té força semblances amb la República de Weimar que va precedir el gran drama del nazisme. Valors democràtics que es van diluint, culte al lideratge més radical, cercar constantment culpables fora de les teves pròpies files, no acceptar matisos i deixar que l’odi visceral esvaeixi la possibilitat de reflexió. O gestionem bé aquest malestar i odi que es va estenent per tota la societat o encara ens quedarà el pitjor per viure.