Decebuts, no vençuts

Aquesta setmana la Generalitat de Catalunya comença un nou camí. Finalment s’ha pogut formar govern entre ERC, JuntsXCat i l’ajut de la CUP.

Alguns temes claus de la negociació, com el paper del Consell de la República i la resposta al més que suposat fracàs de la mesa de negociació amb el govern central, han quedat aparcats per més endavant. Està clar que després de l’1 d’octubre del 2017 les coses no han anat gens bé per al món independentista.

Després de les incomprensibles càrregues policials per intentar parar un referèndum pacífic i democràtic, de les declaracions de Felip VI considerant de fet la meitat dels catalans uns delinqüents i l’onada repressiva que ha portat molts polítics i també artistes i activistes culturals a la presó o l’exili, molta gent ja veia mort i enterrat el procés independentista. Fins i tot ara es continua perseguint persones vinculades amb aquest 1-O per veure si les poden incriminar i fer pagar multes elevadíssimes com a toc d’advertència a possibles futurs actors que s’atreveixin a repetir aquesta actitud.

També és cert que el canvi de discurs d’alguns partits polítics –en especial d’ERC–, en el sentit de defensar a ultrança les negociacions i els pactes amb el govern de Madrid, ha sigut vist per molta gent com un altre element de derrota del món independentista. És veritat que tot això són fets, però seria de miopia política no veure que malgrat una gran majoria de la ciutadania independentista està molt decebuda amb el que ha passat i amb els partits que els han representat a les urnes, encara ara continuen amb les ganes i l’anhel de treballar per intentar fer una nova República Catalana.

No s’ha de confondre estar decebut amb estar vençut. I l’independentisme està decebut, però no vençut.

Cada vegada que es guanyen unes eleccions, cada vegada que, malgrat tot, s’aconsegueix fer govern i tirar endavant, vol dir que la lluita per aquests ideals continua. Només cal veure l’enuig contra aquest govern tant a Catalunya com a Madrid, quan s’ha aconseguit fer govern, sense PSC i Comuns.

No ens han tornat a amenaçar si no fem el que ells volen? Doncs és clar que si estiguéssim realment vençuts, no els faria falta continuar amenaçant-nos..