Imprescindible i cabrejant

Si tenen ganes de saber la qualitat democràtica de què gaudeix el nostre país des de fa anys, els recomano llegir el llibre L’armadura del rei, escrita per tres reputats periodistes: Ana Pardo de Vera, Albert Calatrava i Eider Hurtado. El llibre analitza tot el procés polític, econòmic, judicial i mediàtic per crear un mur de protecció i impunitat total al voltant del Rei emèrit Joan Carles I. El llibre explica de manera detallada el que molts socialistes, progressistes i intel·lectuals d’esquerres els costa admetre obertament i que el mateix Pérez Rubalcaba va definir molt bé: el Rei Joan Carles I no hauria sobreviscut sense el PSOE.

El nostre anterior Rei, descrit per Pedro J. Ramírez com a possiblement el personatge més corrupte de la transició, va ser força hàbil a l’hora de determinar cap a on havia de dirigir els seus esforços empàtics. Tota la dreta respectava el Rei Joan Carles I perquè era l’hereu triat a dit pel dictador.

Com havia deixat per escrit Franco: “todo esta atado y bien atado”. . Quan ja tenia a la butxaca tota la dreta va veure que ja només tocava caure bé al PSOE. En una nova democràcia que s’havia perfilat per ser bàsicament bipartidista implicava tenir pràcticament tots els representants democràtics a la butxaca. L’amistat amb Felipe González és una evidència, com ho és tota la feina bruta que va fer Rubalcaba per arreglar el tema de l’abdicació del Rei quan les coses pintaven malament per les notícies econòmiques que arribaven de Suïssa.

Ell va ser l’encarregat d’apagar les poques veus discrepants dins del PSOE i aconseguir que tothom si poses bé per una abdicació forçada. Per cert, la famosa princesa alemanya Corinna, es veu que no va arribar a ser Reina d’Espanya per molt poc. La devoció que sentia per ella era total i la portava per tot arreu, amb el vistiplau de tothom.

Ara ja estem en la fase de blindar el fill també i dir que no té res a veure amb el seu pare i els seus negocis que l’han fet passar de 10 a 2.000 milions, sense que ningú vulgui saber d’on surt aquest augment. Una vergonya més. Una lectura imprescindible i cabrejant sobre la qualitat democràtica d’Espanya i els seus poder fàctics.