El rei, Villarejo i jo

Déu-n’hi-do les perles que està deixant anar l’excomissari de policia José Manuel Villarejo en les compareixences que estan tenint lloc a Madrid els darrers dies. Aquest excomissari, que sembla fer mèrits per incorporar-se com a nou personatge de F. Ibáñez al costat de Mortadel·lo i Filemó, hauria d’haver provocat la dimissió de més d’un ministre de l’Interior i d’algun govern en un país amb valors democràtics consolidats.

Aquest personatge quasi de TBO, però, va ser comissari, va rebre la Cruz al Mérito Policial, va estar implicat en 46 empreses diferents, va acumular un patrimoni de més de 20 milions d’euros i, per acabar d’adobar-ho, el 1993 es va incorporar com a agent encobert a la Secretaria de Estado de Interior. Ell és un dels millors exemples de les anomenades “clavegueres de l’Estat”. Villarejo s’ha dedicat a fer molta feina bruta de manera encoberta per a benefici d’alguns que s’amaguen darrere seu.

Està implicat per activa o per passiva en quasi en tots els grans casos tèrbols dels darrers anys de la democràcia: operació Catalunya, Kitchen, cas Nicolás, Pinto, Tándem, Corinna.. Si bé ningú pot saber del cert fins a quin punt menteix i fins a quin diu la veritat, el que ningú dubta és que ell sap moltes coses que farien avergonyir qualsevol democràcia. I hi ha algunes informacions que és difícil creure que són mentida sabent en tots els llocs que ha estat i els contactes i fonts d’informació que ha tingut.

Una de les seves declaracions més destacades ha estat dir que al rei emèrit el CNI li va injectar hormones femenines per veure si així li baixaven la libido sexual, ja que ho veien com un problema d’Estat. Es veu que el CNI tenia por que tinguéssim disseminats pel món més hereus a la corona espanyola que fills va tenir J.S. Bach (20).

Escoltant-lo, em pregunto: si al Rei d’Espanya van ser capaços de fer-li això, què no li faran a un pobre ciutadà del carrer al qual li tinguin ganes per no combregar amb les seves idees polítiques i el considerin un perill per a l’Estat espanyol? Qualsevol cosa, no? Doncs crec que sí. Preguntin, si no, a alguna de les més de 3.000 persones que encara estan represaliades pel procés en aquest país. Un país que es vanagloria diàriament de ser una “democràcia plena”.