Bullying pressupostari

Les negociacions per aprovar els pressupostos generals de l’Estat estan sent una bona radiografia del desgavell polític que viu aquest país des de fa temps. El PSOE els podrà tirar endavant sense gaires problemes, malgrat escenificacions puntuals d’algun dels partits que li donen suport. El PSOE ha sabut treure profit de les batalles partidistes dins dels partits catalans, dels diners extres que arriben d’Europa i del pànic dels partits d’esquerra i bascos, que qualsevol escenari alternatiu seria letal per a ells. El bloc de la dreta, format per PP, Cs i VOX, porta temps competint a veure qui és més espanyol, més defensor de la unitat d’Espanya i de la monarquia borbònica. Per a ells, qualsevol pacte amb partits que no defensin aquests tres preceptes és com pactar amb el dimoni el final d’Espanya. Tancada doncs la porta d’aquests tres partits, el PSOE ha hagut de jugar les cartes de la tradicional desunió dels partits catalans, els diners extres europeus per acontentar els partits mestres del “peix al cove” i amenaçar que si no hi són ells l’alternativa seria el seu ostracisme total. La veritat és que ho han fet bé i segur que se’n sortiran. Les debilitats i les pors d’uns i altres els han obert el camí. Un podria arribar a pensar que amb aquesta situació es podria treure una bona negociació per la part catalana, però un dels màxims protagonistes d’aquest tema ens ho deixat ben clar. G. Rufián: “No tenim cap garantia que el PSOE compleixi el que promet. Però, quina és l’alternativa?” Un magnífic i breu resum de la pura i trista realitat de la política espanyola actual. I deixo de banda els incompliments pressupostaris d’anys anteriors. En resum: això és un desastre, però podria ser molt pitjor. Fins i tot protegir una mica el català, cosa que hauria d’estar superada ja fa molts anys, ara ens semblarà una gran victòria. Aquest fet em recorda el que em va comentar un professor sobre un nen que patia bullying al seu centre. Li va preguntar: “Com és que ara sempre vas amb aquest noi que també és conegut per fer bullying a altres nois?” I el nen, amb tota tranquil·litat, li va contestar: “És que aquest em pega menys...”