Llengua km 0

El tema de la llengua catalana i la seva relació amb l’Estat espanyol és esgotador, depriment i irresoluble. És esgotador comprovar que malgrat que passin dècades estem debatent encara aspectes de presència i respecte per la llengua, que ja es van parlar i debatre al començament de la nostra democràcia. És depriment veure com amb el pas dels anys no hi ha cap avanç cap a la normalització de l’ús de la nostra llengua dins de Catalunya, ans tot el contrari. Les darreres dades fetes públiques mostren un important retrocés de l’ús del català a les escoles. Encara és més depriment haver d’escoltar constantment per boca de polítics i intel·lectuals que només veuen nacionalismes excloents en els ulls dels altres, que l’espanyol està en perill a Catalunya. Una llengua que té 460 milions de parlants nadius i amb totes les lleis, normatives i regulacions al seu favor en la majoria dels casos, pateix per l’ombra que li pugui fer el català parlat habitualment per menys de 5 milions! I deixo de banda els mitjans de comunicació, el món de l’oci i l’entreteniment que és en espanyol en un 95%. Gran part dels espanyols han acceptat com a vertadera una informació equivalent a dir que la casa Coca-Cola està preocupada per les vendes de gasoses de la Flor de Vimbodí. Una comparació fa riure, l’altra és una certesa que es repeteix constantment al Congrés dels Diputats i al Parlament per part de molts polítics. I el tema del català és irresoluble ja que a Espanya es veu i es viu com un problema i no com una riquesa cultural a fomentar i preservar. Sembla com si el català fos l’única llengua al món nascuda, no per a comunicar-se, sinó per a fer emprenyar la gent del seu voltant. La resta de llengües són respectables però el català sembla que només divideix i enfronta la gent.És curiós comprovar com ara que tothom, sigui del partit que sigui, està llençat a defensar els productes de proximitat i de km 0, per altra part no suporti escoltar o parlar la llengua pròpia del lloc on viuen, treballen o visiten. Amb aquest panorama només em resta felicitar per la seva actitud l’entrenador del Girona, que és de Vallecas. Gràcies, Michel!.