2022 en blanc i negre

Encetem nou any. Un any que no comença de la millor manera possible. Després de quasi 2 anys de Covid ens trobem de ple en la sisena onada provocada per la variant òmicron. Si quan va començar tot aquest enrenou amb el virus ens arriben a dir que dos anys després encara estaríem patint els seus estralls malgrat tot el que portem fent fins ara, ni els més pessimistes s’ho haurien cregut. La veritat és que la situació està més a prop de passar a ser una fase definitiva en què haurem d’aprendre a conviure amb el virus que el fet de tenir-lo definitivament vençut i sota control. Viure el nostre dia a dia amb aquesta nova i incòmoda realitat no serà pas fàcil. De fet, moltes societats ja s’han fraccionat força entre el sector de població obedient a les normes dictades pels seus respectius governs i el sector que, per diferents motius ideològics, polítics i/o econòmics neguen el virus o s’enfronten totalment a aquestes decisions de prevenció i de limitació d’algunes llibertats. Tot sembla blanc o negre. El més normal és viure en un món de colors o, com a mínim, amb una àmplia gamma de grisos i no només en blanc i negre. Ara mateix, però, gran part de la població només es troba còmoda en un món en blanc i negre. És un món en què tot es decideix i es jutja per una piulada de poques paraules. Es debat d’acord amb eslògans ben estudiats, impactants i curts. Ara ja no hi ha temps per a la reflexió, la lectura i l’anàlisi. L’empatia i acceptar que hi ha més colors que el blanc i negre en el nostre món són considerats com a debilitats o ser un ximplet que no sap veure les conxorxes a les quals estem sotmesos. En la política ja hem vist des de fa temps que es poden dir les barbaritats més grans, fins i tot mentir directament i aconseguir el poder sense problemes. Discursos directes, sense fissures, de bons i dolents, obren la porta a nous votants, decebuts amb tot el que està passant. Ara ha tocat al món sanitari patir aquest descrèdit. Un món que semblava blindat a les demagògies, ara també l’han baixat al terreny de la lluita bruta i partidista. Em temo que tenim per endavant un 2022 ple de blancs i negres en molts sentits. Bon 2022 a tothom i, si pot ser, ple de colors!