A l’ombra d’Ucraïna

Ja han passat més de dos setmanes de l’atac de Putin a Ucraïna i, per sorpresa de molts, jo el primer, els ucraïnesos continuen fent front al poderós exèrcit rus. El que semblava una passejada victoriosa de pocs dies s’està tornant en una guerra sense previsió de data final. La situació però és terrible i per a mi molt difícil de digerir.

És com veure el perdonavides de torn –ara Putin– pegant un noi més dèbil i comprovar com tothom s’ho mira a distància prudencial tot donant ànims i consells al pobre noi que rep la pallissa, mentre li tiren alguna aspirina pel dolor i van cridant “no a la violència”. Es veu que es tracta de no fer enfadar més el perdonavides, no sigui que quan aquest acabi amb el pobre noi l’emprengui amb nosaltres i també ens toqui el rebre. Si de company de cadira tens algú que considera que tot el que té al seu voltant ha de ser com ell desitja i és suficientment violent per a defensar-ho, toca aguantar-se.

Els que s’asseuen més lluny respiren al veure que els cops difícilment els arribaran a ells i se solidaritzen en la distància amb el noi que rep la pallissa. D’això en diuen geopolítica, no-ingerència i actitud de no-provocació. Mentrestant, a l’ombra del drama de la guerra a Ucraïna, a casa nostre el rei emèrit escriu una carta –que es veu que ha dictat el seu mateix fill– per dir que tornarà.

El PP aprofita i pacta amb Vox el govern de Castella i Lleó, i els fa així més forts i visibles. Els preus de la llum i de la gasolina s’apugen cada dia a quotes impagables. Però no ens hem de preocupar, perquè P.

Sánchez diu que això és culpa de Putin i que el Govern espanyol no té res a fer. Bé, de fet fa el mateix que amb els temes de la monarquia bananera, l’augment de l’extrema dreta a Espanya o l’augment de preus: no fer res, treure’n profit electoral o donar les culpes a tercers. A nosaltres ens toca només veure cada dia per la televisió com massacren un país veí i com ens prenen el pèl a nivell polític i econòmic.

Això sí, sempre ens podem revoltar contra totes aquestes injustícies a cop de tuit o de manifestació. Anar més enllà seria complicat i perillós. Sempre hi ha algú que està pitjor i això consola, oi?