Groucho ho clava!

La història de la jove democràcia espanyola crec que queda ben definida amb la famosa frase de Groucho Marx “partint del no-res hem arribat a les cotes més altes de la misèria”. Si fa dos setmanes parlava de l’escàndol Pegasus amb les escoltes a gent catalana, ara el tema ja s’ha ampliat i complicat de manera exponencial. Primer ho van negar tot i van fer veure que no passava res, ara, però, ens trobem que fins i tot el president del Govern espanyol i diversos ministres també van ser espiats.

Com era d’esperar, al·legant raons d’estat, no podem saber tota la veritat. En tot cas, però, sí que s’ha confirmat que Pere Aragonès, el president de la Generalitat, ha estat espiat, diuen, que per ordre judicial, tot i que se sàpiga que no hi ha cap causa oberta contra ell. És a dir, en aquesta democràcia espanyola, et pots presentar a les eleccions, amb un programa independentista, pots guanyar les eleccions repetides vegades, però, si intentes fer real allò que has promès a la ciutadania, passes a ser sospitós d’anar contra l’Estat i un jutge anònim pot decidir fer escoltes a tothom que ell considera un perill per a Espanya.

El poder judicial dedicant-se a fer política d’amagat. Les raons d’estat per sobre dels drets fonamentals de la ciutadania. És interessant comprovar com, si es demana la independència de manera pacífica, la judicatura espanyola actua de manera preventiva per rebentar qualsevol possibilitat d’èxit.

Això és aprovat i aplaudit tant pel PSOE com per l’oposició de dretes. I recordem que el PP, en època d’assassinats constants, va negociar amb ETA a Algèria i el mateix Aznar va parlar d’ells com a “Movimiento Vasco de Liberación”. En aquell moment, negociar amb terroristes d’ETA no va ser cap problema.

Ara, amb absència de violència, espiar pacífics polítics, advocats i altres ciutadans de tot tipus que pensen diferent és beneït per Govern i oposició. Ja ho diu sense cap escrúpol el cap de llista del PSC, Salvador Illa: “Que t’espiïn, malauradament, són coses que passen.” Un exemple excel·lent d’un suposat socialista progressista per ratificar la cita de Groucho: “Partint del no-res hem arribat a les cotes més altes de la misèria democràtica espanyola.”