F. Hundertwasser

Si aquest estiu viatgen pel centre d’Europa els recomano visitar alguna de les obres arquitectòniques d’aquest peculiar artista i arquitecte vienès: Friedensreich Hundertwasser (1928 -2000). Hundertwasser va ser un personatge controvertit i polifacètic que va conrear la pintura, escultura i dibuix, entre altres, però destaca de manera important la seva obra com a arquitecte. Té 35 obres arquitectòniques repartides per set països, però la majoria es troben a Àustria i Alemanya.

I el repertori temàtic és molt variat. Podran trobar des d’edificis amb pisos fins a deixalleries, passant per esglésies, hotels, balnearis i fins i tot una bodega als Estats Units. Els seus edificis tots són diferents, no hi ha una finestra igual a l’altra, tot és ple de molts colors i de línies corbes.

La seva arquitectura sempre es vincula amb la natura. El seu estil a molts els recordarà, sens dubte, l’obra de Gaudí, una de les persones inspiradores de la seva obra. Odiava la línia recta, de la qual va arribar a dir que era “impia i amoral”, i, per tant, sempre trobarem parets corbes i insinuants i els seus terres sovint també estan ondulats.

Com deia ell, els nostres peus no són plans, estan combats per adaptar-se millor a les irregularitats del terreny. Amb la seva voluntat d’integrar l’obra a la natura, veurem quantitat d’arbres i flors reals o representades i molts terrats dels edificis convertits en jardins. Jo els recomano tres llocs en concret: la Grüne Zitadelle de Magdeburg, una illa d’edificis on hi ha habitatges, restaurants botigues i un hotel –no especialment car– en el qual es pot pernoctar.

L’altre lloc és el gran balneari de Bad Blumau a Àustria, un lloc esplèndid per passar-hi uns dies en les seves diferents piscines exteriors i interiors i gaudint d’un gran parc per passejar. El lloc, de ben segur que no els deixarà indiferents. Per últim, si volen conèixer millor la seva curiosa vida i obra, han d’anar a la Hundertwasser Haus de Viena.

Allà hi ha tot un centre d’interpretació de la seva vida i obra. Els deixo amb una de les seves reflexions filosòfiques de què era tan amant: “Per ser feliç no es necessita cap riquesa exterior, el que fa falta és la riquesa interior de l’ànima.” Hi estic d’acord.