Tintín es fa gran

Ha estat una casualitat que visités el museu Hergé a Louvain-la-Neuve, prop de Brussel·les, fa uns dies i que el dimarts d’aquesta setmana se celebrés el 90 aniversari de la seva primera aparició a la revista Le Petit Vingtième. Es tracta de l’obra Tintín al país dels soviets (1929). De petit em van agradar molt les històries de Tintín i els seus personatges, en especial el capità Haddock i Milú, els Sancho Panza que acompanyaven al Quixot-Tintín pel món, com expliquen al museu.

L’evolució i valoració d’aquest còmic són molt interessants i van molt lligades a l’evolució personal que va experimentar el mateix Hergé. Georges Remi, més conegut com a Hergé (so que procedeix de pronunciar en francès les inicials a l’inrevés –eR, Ge–), diuen que va passar una infància avorrida i que es dedicava a dibuixar historietes a les cantonades de les llibretes. Per desgracia, no queda res de tot això.

Un pas important a la seva vida va ser entrar als Boy Scouts. Això li va obrir el seu amor per l’aventura, la natura i els viatges, cosa que després queda reflectida en la seva obra. Les seves primeres històries plasmen aquest món dels escoltes.

Després va sorgir la figura de Tintín i en la seva primera obra va quedar clara l’opinió política d’Hergé d’aquell temps: anticomunista i no veient amb mals ulls el nou ordre europeu que venia d’Alemanya. De fet, la resistència belga el va considerar un col·laborador, ja que va poder continuar publicant les seves històries sota el domini nazi. També les seves primeres obres deixen palesa una superioritat ètnica dels blancs plena de tòpics i prejudicis europeus de l’època.

Afortunadament, l’amistat que va establir amb el xinès Zhang Chongren, quan aquest estudiava a Brussel·les, i els viatges que va fer li van fer canviar aquests plantejaments. Les obres a partir d’aquesta amistat van passar a ser més respectuoses amb la diversitat cultural i ètnica. Ara els còmics d’Hergé, analitzats amb els paràmetres de valors actuals, serien motiu de crítiques de tot tipus.

L’obra d’Hergé s’ha de mirar i valorar amb perspectiva històrica i evolutiva. Tot i que ara se’ns ha fet molt gran d’edat, encara té molt seguidors, fans i col·leccionistes arreu del món. El còmic, com la societat, també ha evolucionat i analitzar-ho ens ajuda a entendre’l i a valorar-lo millor.