Confiança sota mínims

Interessant i preocupant el resultat de l’Eurobaròmetre d’hivern sobre el grau de confiança de la ciutadania d’un país en relació amb les seves institucions i les europees. Per desgràcia, l’estudi publicat aquest darrer dijous no especifica els resultats per països ni per autonomies per poder tenir així una anàlisi més detallada per territoris. Les referències de l’estudi sempre són entre Espanya i la mitjana de la Unió Europea.

L’estudi és prou eloqüent sobre l’opinió de la ciutadania espanyola i les seves institucions: un 90% de la ciutadania no confia en els partits polítics, un 78% tampoc ho fa en el Congrés i un 73% en relació amb el Govern. Els mitjans de comunicació també pateixen la desconfiança d’un 70% de la gent i la justícia, d’un 51%. Tot i que aquesta tendència espanyola no difereix de l’europea, el percentatge de desafecció amb les institucions a Espanya està força més per sota que la mitjana europea.

Aquesta radiografia de la percepció sobre les diferents institucions entre la ciutadania europea és preocupant. Això pot explicar en gran manera el creixement dels populismes i els extremismes a molts països europeus. La desconfiança és terreny ben adobat per al creixement del radicalisme ideològic i polític.

A Espanya que això passi en el moment en què mana el govern “més progressista de la història”, segons els mateixos protagonistes, encara ho fa molt més preocupant. I a casa nostra em temo que la situació és molt pitjor.  Si vostès fan l’esforç d’imaginar-se quins serien els resultats d’aquesta enquesta si tinguéssim les dades només de Catalunya, crec que serien per posar-se a tremolar. I aquí cal sumar-hi que tenim el govern més dèbil i amb menys representativitat de tota la democràcia.

Quina combinació més explosiva, patir aquesta gran desconfiança amb les nostres institucions en el pitjor moment de la nostra història recent! Alguns no ho volen veure protegits per la comoditat dels seus càrrecs. Però ja tenim dades que parlen per si soles i que exigeixen prendre nota i actuar, però, com diu el refrany: “No hi ha més cec que qui no hi vol veure.”