Viatjar per viure

Fa uns dies vaig assistir a la presentació del número 55 de la revista del Cercle de Belles Arts. Estava interessat en el dossier central de la revista, que, coordinat per Teresa Ibars, parla dels universos literaris a les terres de Lleida. A la presentació, en la qual hi havia la coordinadora acompanyada de la presidenta del Cercle, Divina Drudis, de Francesc Català i Pau Echauz, es van comentar els articles d’Andratx Badia, Xavier García, Andreu Loncà, Anna Sàez i del mateix Pau Echauz.

Va ser aquest últim, Pau Echauz, el que amb els seus comentaris sobre llibres i viatges em va recordar la vella pregunta que sovint em fa la gent: per què viatges tant? El Pau va citar un llibre que per a ell –i per a mi– havia estat mític: On the road (A la carretera), de Jack Kerouac, una obra de referència en la literatura de viatges i de la generació Beat. Aquests i altres llibres, juntament amb les ànsies viatgeres dels meus pares, em van obrir la passió per viatjar. Per desgràcia, les obligacions laborals i les limitacions econòmiques sovint transformen aquestes ganes de viatjar a fer uns dies de turisme si es pot.

Quan es fa turisme, el temps és limitat i s’intenta veure el màxim de coses amb el poc temps disponible. Viatjar, en el sentit clàssic que ho va fer per exemple Goethe en el seu viatge a Itàlia, és gaudir sense presses del lloc, els paisatges, la gastronomia, els ambients i la seva gent. El temps no és un problema –Goethe s’hi va passar un any i mig– i les coses, més que veure-les, es viuen, i així, més que fotos i records, t’emportes vivències i experiències.

Viatjant aprens que el món es pot veure i viure de formes molt diferents. Quan vaig llegir A la carretera, no havia estat als Estats Units i somiava en les llargues carreteres que portaven a llocs desconeguts i solitaris, ara, després d’uns quants viatges i més de 30.000 km per les seves roads, he transformat els antics somnis amb vivències inoblidables. Perquè, tal com va dir Pau Echauz i he respost més d’una vegada a la pregunta que els comentava al principi: jo no visc per viatjar, viatjo per viure.

I encara afegeixo: viatjo per viure mons diferents que enriqueixen la meva vida.