Maria Langthaler i Anna Hackl

La matinada del 3 de febrer del 1945 el Michail i el Nikolai després d’hores de caminar a -8º per camps i boscos, veuen la granja Winden prop de Schertberg. La granja es troba a uns 10 km del camp de concentració de Mauthausen, on el dia abans prop de 500 oficials russos s’han fugat del camp. Molts presoners moren en la fuga, però uns 300 aconsegueixen escapar i amargar-se als voltants.

Ràpidament, es dona l’ordre de capturar i matar-los i s’amenaça tota la població que passarà el mateix amb tots els que els donin qualsevol ajut. Aquesta acció serà coneguda com a Mühlviertler Hasenjagd (la cacera de llebres del Mühlviertl). Els soldats de les SS amb l’ajuda de la policia, bombers, la Volksturm i població civil realitzarà una autèntica cacera capturant i matant com a “llebres” la majoria.

Només 11 aconseguiran sobreviure.  Quan Nikolai i Michail veuen la granja decideixen que sigui Michail, que parla una mica d’alemany, el que truqui a la porta. Nikolai es queda amagat per precaució.  Maria Langthaler li obre la porta. Ell li diu si li pot donar menjar i que és un traductor rus que ve de Linz.

Maria, que veu el seu aspecte i unes sabates que no són pas per a ell, li contesta: “Ja sé qui ets, entra!” Després avisa el seu marit que a casa tenen presos fugats. El marit es limita a dir-li que faci el que vulgui, però que la responsabilitat del que passi serà tota seva. Els dos russos viuran amb ells durant els tres mesos que durarà la guerra.

La família els alimentarà i els mantindrà amagats en una herbera de la granja. Aquests tres mesos són molt complicats per als fills petits, ja que han de mantenir el secret en tot moment. Un dia l’Anna, la filla de 14 anys, ha de tornar cap a casa corrent per avisar-los que s’amaguin, ja que s’apropa un grup de SS amb gossos que vol escorcollar la granja.

L’Anna Hackl, aquella noia de 14 anys, ara dona xerrades a Àustria explicant tot això que va passar i com ho va viure. Els dos nois van sobreviure i 19 anys després van tornar de Rússia i van fer un reconeixement a aquesta extraordinària dona que els havia salvat la vida. Quan pregunten a l’Anna per què la seva mare va actuar així, diu que ella els va dir: “Jo tinc fills a la guerra i vull que tornin.

Vosaltres també teniu una mare que us espera.” La mare de Nikolai va tenir 7 fills a la guerra, només el Nikolai va tornar viu.