Xoc cultural

Acabo de llegir A l’ombra del príncep Enric, duc de Sussex. Tot i que no soc gens monàrquic, havia vist –i em va agradar– la sèrie The Crown. S’hi explica el llarg regnat d’Isabel II. Els fills de Diana de Gal·les i l’actual rei Carles III –Guillem i Enric surten al final de la sèrie, quan encara són molt joves i res fa preveure tot el que després ha acabat passant–. Aquest fet em va portar a interessar-me pel llibre d’Enric, que va ser tota una bomba mediàtica. El llibre és molt directe, explícit i fins i tot diria que honest, en el sentit que no amaga fets i actituds que en res el beneficien. Però el que realment m’ha sorprès i interessat ha sigut el conflicte que s’acaba produint entre ell, la seva parella americana –Meghan Markle– i el seu germà amb la seva dona: Kate Middleton. A banda del tema racial, que evidentment és present en el llibre –Meghan és filla de mare negra i pare blanc–, i la constant lluita d’egos i enveges entre els membres de la família reial, sorprèn el fort xoc cultural. Un xoc cultural entre ella, de cultura americana, i la família del seu marit i la societat britànica en general. Un xoc entre la noia nouvinguda i la societat d’acollida concretada dins d’una família molt peculiar. Malgrat parlar la mateixa llengua i compartir la immensa majoria de valors culturals occidentals, les diferències en petits detalls, comentaris i actituds acaben sent una font de problemes i enfrontaments que es van fent cada vegada més grans. El xoc cultural no és res nou i ja va ser analitzat, estudiat i pautat en diferents estudis del finocanadenc Kalervo Oberg el 1954 i per J.T. García i A.D. Verdú el 2008, per citar a dos referents. El que sorprèn és que persones de dos mons culturals amb la mateixa llengua, de valors similars, cultes i viatjades, acabin enfrontades pels conflictes d’interpretació i valoració de petits problemes quotidians. En aquest sentit, alguns casos que explica Enric són sorprenents. Quan ho llegia no podia parar de pensar: si aquest xoc cultural passa entre ells en una situació de privilegi econòmic, compartint llengua, valors i sense conflicte religiós, què podem esperar que passi i com ho podem enfocar quan en aquest xoc no es comparteix ni llengua, ni religió, ni situació econòmica, i en alguns casos ni els mateixos valors?