Cal parla(r) de Lleida
El títol de la columna d’avui potser els sona una mica estrany, però em permet fer un joc de paraules per parlar del llibre escrit per Juan Cal Els millors anys. La meva vida en el periodisme 1982-2020. Com diu el títol el llibre, parla dels anys que Cal ha estat treballant al diari SEGRE de Lleida. Però el llibre per a mi també respon a una necessitat: cal explicar el que ha passat a la ciutat de Lleida les darreres dècades i obrir un debat per analitzar-ho. El llibre de Juan Cal s’articula en dos grans blocs. Una part molt important del llibre ens descriu la creació i evolució del diari SEGRE. Una història plena de dificultats i també d’èxits que ha posicionat al grup SEGRE com un dels grups importants de comunicació d’aquest país. El llibre de Cal serà d’obligada lectura per a tots aquells que vulguin conèixer en detall la història dels mitjans de comunicació del nostre país i en especial de les terres de Lleida. La quantitat d’informació i anècdotes aportades en aquest sentit el faran una obra de referència. L’altre gran bloc, molt més interessant per al lector en general, és quan Cal parla del món polític i social amb què li ha tocat torejar aquests anys com a director del diari. Al començament del llibre Cal ja ens diu que no pretén passar factura amb ningú i així posa una certa distància amb els personatges que surten al llibre. Això ho aconsegueix en gran part, tret d’una clara excepció. Cal fa una lògica tria de personatges polítics centrada en els alcaldes, presidents de la Diputació i de la Generalitat amb què li ha tocat treballar tots aquests anys. Pocs personatges més polítics o de la societat lleidatana surten a les seves pàgines. Destaco, però, el seu elogi al moviment Compromís per Lleida, del qual va formar part. El llibre queda arrodonit amb anècdotes com les del viatge a la Lérida de Colòmbia o moments que van impactar la ciutadania com les inundacions provocades pel Segre o l’accident del bus escolar a Juneda. Un llibre, sens dubte, interessant per entendre la Lleida dels darrers anys des de la perspectiva de qui va ser director durant dècades del principal diari de la ciutat. Tindrem un segon llibre en què es parli de la part més social i cultural de la ciutat? Crec que també Cal escriure’l.
