Berlín ja no fa olor
La setmana passada vaig tornar a Berlín, una ciutat amb una història tràgica que la fa molt especial. Els bombardejos de la Segona Guerra Mundial i el repartiment després de la ciutat entre les forces aliades amb la posterior construcció de Mur de Berlín l’han marcat de per vida. La meva primera visita va ser el 1985. En aquell moment el mur de Berlín era una ferida oberta que encerclava tota la ciutat. Ningú, en els seus millors somnis, podia imaginar que 4 anys després aquella obra inhumana acabaria esbocinada. Ara el mur és la principal atracció turística de la ciutat. Vaig comptar fins a 5 llocs diferents dedicats al tema. El punt principal ara és el construït pel govern en un carrer per on passava el mur a la Bernauer Strasse i és d’entrada gratuïta. En aquest espai s’acumulen turistes i escoles amb alumnat de tot Europa que intenten entendre què va passar en aquesta ciutat durant 28 anys. El famós museu a Checkpoint Charlie que durant molts anys era de visita obligada per a tot visitant de la part occidental ara està pràcticament buit. Aquest museu és privat i aquí s’ha de pagar. El Berlín dividit que vaig viure feia dos olors diferents. Una no la vaig notar, ja que no era persona implicada, l’altra sí. Una olor era la dels Westpakets (paquets de l’oest) i feia referència als paquets que enviaven les famílies occidentals als seus parents del Berlín oriental. En aquests paquets generalment hi havia xocolata, cafè i tabac, coses que els donaven un aroma especial anomenat pels berlinesos orientals com a Duft des Westpakets (aroma de paquet de l’oest). L’altre sí que el vaig notar i m’ha quedat marcat en la memòria. Quan creuava el mur per tornar a la part occidental, tot el que portava: roba, llibres i discos que havia comprat –eren més barats a la part est–, feia una fortor molt peculiar. Una fortor molt persistent provinent del netejador desinfectant –Wofasept– que es feia servir de manera generalitzada a l’Alemanya de l’Est. Aquesta fortor es repetia cada vegada que vaig creuar el mur. Ara el temps ha esvaït aquestes olors, però la fortor del netejador encara la vaig poder percebre en alguns espais de la presó de Hohenschönhausen, l’antiga presó de l’Stasi. Hi ha olors que fan reviure la història.