1 acudit i 3 reflexions
La situació política a Catalunya entra en una nova etapa després dels resultats electorals. Per tot el que he escoltat els darrers dies jo ho resumiria amb 1 acudit i 3 reflexions. El panorama que ha quedat entre partits em recorda el famós acudit del dentista i el pacient: en el moment en què el dentista vol començar a burxar dins de la boca del pacient, aquest li agafa fort els genitals amb la mà i li diu: no ens farem mal, oi? Doncs ara entre Junts i PSC/PSOE sembla que estiguem en aquest punt. Tenim però un afegit: ERC també entra dins l’acudit i provoca un triangle de les Bermudes de pressions genitals. La primera reflexió: és una manca de principis ètics i democràtics veure com es desencadena una allau de crítiques per la possibilitat que Puigdemont es presenti com a president per haver quedat segon quan els mateixos que ho critiquen van fer dos tripartits a Catalunya, han fet el mateix amb l’alcaldia de Barcelona i governen Espanya amb una coalició de partits amb què el dia abans de les eleccions deien que no pactarien mai! Segona reflexió: ni Rodalies ni Hard Rock han tingut incidència en el vot tot i que eren la pedra angular de la política catalana. Els Comuns van trencar el pacte de pressupostos pel Hard Rock i la mateixa nit electoral supliquen governar amb PSC, principal defensor! Els partits responsables directes de la gestió de Rodalies durant anys, PSOE ara i PP abans, són els que més han augmentat a les zones de Rodalies! Quan passa tot això, pot estranyar algú que Vox i AC augmentin? Darrera reflexió: que en la situació política actual només vagi a votar el 57,94% és un mal símptoma democràtic. Diuen que gran part de l’independentisme emprenyat es nega a ana-hi. Quan els que volen un nou país actuen de “tribuneros” de can Barça –animar quan guanyen, xiular quan perden, criticar tothom quan van mal dades i creure que només ells tenen la solució– les possibilitats d’aconseguir alguna cosa positiva són nul·les. Votar potser no serveix gaire, però no votar serveix menys. Tenim clar que si votés només el 30%, l’endemà algú ja estaria formant govern? La política, com deia Joan Fuster, la fas o te la fan. I afegiria: estiguis emprenyat o content.
