David i la dutxa escocesa
Fa uns anys en el món de la política catalana quan algú parlava del “David”, tothom sabia a qui es referien: David Madí. El David ha estat una persona amb càrrecs molt importants abans i durant l’anomenat “procés”. Ho va viure tot de prop i es considerava la mà dreta d’Artur Mas. El 2012 va deixar la política activa i va tornar al sector privat, però sense desvincular-se mai del que anava passant a Catalunya fins a la tardor del 2017. Ara el David ha escrit el llibre Merèixer la victòria. Hi explica tot el viscut durant aquest temps de manera que podem entendre millor totes les peces del puzle que ha sigut la gestió del procés. Tot, sempre, explicat amb certa ironia. Dels llibres llegits sobre aquest tema, el del David el trobo especialment terapèutic. M’explico: el llibre és com patir una dutxa escocesa, és a dir, aquella en què es van intercanviant els raigs d’aigua molt freda i calenta per aconseguir un millor reg sanguini. El llibre no escatima l’aigua freda de les crítiques, ni comentaris durs que desmunten mites i expliquen realitats incòmodes. També hi ha l’aigua calenta de moments d’unitat i èxit. Destaco del llibre les “pinzellades” que fa sobre alguns personatges i que intercala al llarg d’aquesta novel·la de no-ficció com la denomina ell. Aquí ens explica coses poc conegudes fins ara i no gaire amables amb els protagonistes. Duran i Lleida, el president Torra o el major Trapero, per exemple, no en surten gaire ben parats. El subtítol del llibre ho deixa clar: El procés per a adults. Un procés explicat per un liberal convençut, endurit per la crua realitat dels fets. És un llibre dur que pot deprimir, però és una bona radiografia del lamentable nivell democràtic en què vivim. Diu que ell no vol parlar d’herois i traïdors. Segons ell cada persona va tenir els seus motius per actuar com ho va fer. Segurament és així, però els egos, els interessos de partit i les venjances van passar per sobre l’interès general de la ciutadania. El llibre és una autèntica dutxa escocesa amb més aigua gelada que calenta. Espero, però, que serveixi per treure’ns tota la candidesa i miopia política de què hem fet demostració els darrers anys a Catalunya i ajudi a millorar el reg sanguini d’una catalanitat que vol sortir ja de l’UVI.
