Per llogar-hi cadires!

Aquest estiu he anat seguint des de l’Extrem Orient el que anava passant a la política catalana. El resum de tot plegat podria ser la famosa expressió: n’hi ha per a llogar-hi cadires! I jo hi afegiria: i butaques! M’explico. Les televisions internacionals van ensenyar imatges i van explicar de manera àmplia l’arribada de l’expresident C. Puigdemont a Barcelona i la tornada cap a Bèlgica malgrat els intents dels Mossos d’Esquadra per detenir-lo i portar-lo davant del jutge. L’espectacular desplegament dels Mossos per tot Catalunya semblava més adient per a capturar un narco com el Chapo Guzmán quan va fugir de la presó mexicana que per a detenir un càrrec electe que pot anar lliure per tot Europa menys per Espanya. L’estrena del nostre nou president Salvador Illa també va ser molt comentada. Illa va repetir i repeteix manta vegades que vol governar per a tots els catalans i catalanes i en el primer acte com a president de la Generalitat marxa a Canàries de vacances, deixant plantada tota la gent que retia homenatge a les víctimes del dramàtic atemptat terrorista de l’agost del 2017 a les Rambles. Vergonyós! L’espectacle ha quedat arrodonit amb el previsible pacte d’ERC per a fer president Illa. Amb la tornada de M. Rovira de Suïssa tot van ser declaracions i promeses de cara el procés independentista. Després han vingut els fets: govern pel PSC i assegurar les 200 “butaques” ben remunerades d’alts càrrecs d’ERC que es queden en el nou govern del PSC. A can ERC han pensat que millor això que anar a eleccions i perdre bous i esquelles. Com es pot comprovar en els dos casos, molta xerrameca política i uns fets que els desmenteixen ben aviat. En relació amb el “pacte fiscal” negociat entre ERC i PSOE em temo que sigui la pastanaga davant del ruc que el fa anar caminant a benefici dels qui el munten. I la cirereta dels pastís: aquest nou govern progressista que, com els dirigents dels Comuns i d’ERC, es passa la vida dient pestes dels exconvergents, el primer que fa quan obté el poder es triar gent de l’antiga Convergència i fins i tot d’Unió com a consellers! Es veu que un càrrec a can PSC neteja més i millor els orígens polítics que l’excel·lent sabó de casa de la Montse Vendrell. Agafin cadira, l’espectacle tot just ha començat i promet ser entretingut.