Broncano, Motos i Pegasus
Aquests dies he estat bombardejat per terra, mar i aire amb la polèmica entre P. Motos i D. Broncano. Tothom en parla, els mitjans de comunicació ho han tractat a bastament i fins i tot periodistes, artistes i gent coneguda de diferents àmbits s’ha posicionat a favor d’un o de l’altre. Es veu que el fet de tenir un convidat a punt de ser entrevistat per part de Broncano al seu programa i que pocs minuts abans de fer l’entrevista rebessin una trucada recordant l’obligació del convidat d’anar primer al programa de Motos, és un drama de nivell nacional. La picabaralla d’interessos corporatius i grans egos, absolutament intranscendent a nivell social, està tenint una cobertura mediàtica impressionant. Aquest fet contrasta amb l’impacte quasi nul que ha tingut a Catalunya, i encara menys a la resta d’Espanya, el documental Surveilled de Ronan Farrow. El documental parla dels programes espia d’empreses privades que es venen als governs. En ell parlen del programa Pegasus de l’empresa israeliana NSO Group. Entrevisten gent de l’empresa i gent que ha treballat per ells. La pregunta que fa Farrow és fins a quin punt un programa com aquest pot fer-lo servir un Estat per anar més enllà d’evitar atacs terroristes i fer-se servir contra rivals polítics o contra els drets fonamentals de les persones. Aquest és el programa que va comprar l’Estat espanyol governat pel PSOE per vigilar persones vinculades amb l’independentisme català i els seus contactes. Un programa que venen als estats –diuen– a partir de 10 milions de dòlars. Citizens Lab del Canadà demostra com van ser infectats els telèfons de ciutadans catalans, vulnerant tots els drets democràtics. Tot això que es diu i es demostra hauria d’estar a la portada de tots els diaris i ser motiu de debat general a la societat espanyola, però això no passa. Com és que aquest Watergate espanyol, que dinamita la qualitat democràtica del nostre país, ha estat tractat amb absoluta indiferència? Si els que s’anomenen d’esquerres i progressistes actuen així, o callen com fan els seus socis de govern i els mitjans de comunicació més importants ho silencien, quina qualitat democràtica ens queda, a Espanya? Algú es pot sorprendre, encara, veient tot això, que hi hagi catalans que vulguin independitzar-se d’aquesta Espanya?
