Wir schaffen das.

Wir schaffen das! (Ho aconseguirem!). Aquesta és la frase més famosa d’Angela Merkel. Així ho reconeix ella en les memòries que ha escrit: Freiheit (Llibertat). Més endavant els comentaré el llibre però hi ha un tema que és molt actual i que ja els avanço: la gestió de la immigració. Precisament la frase “Ho aconseguirem” la va pronunciar Merkel el 31 d’agost del 2015 en relació a l’allau migratòria que va es produir a Alemanya aquell any i que va provocar greus incidents. Amb aquesta afirmació Merkel entomava el repte de gestionar de manera positiva l’arribada d’immigrants. Alemanya ja havia superat reptes socials importants amb anterioritat i per tant ho tornarien a aconseguir. Ara que a Catalunya es debat la possibilitat de traspassar la gestió de la immigració entre el govern central i l’autonòmic, crec important posar el focus en un aspecte del qual es parla poc i al llibre surt de passada. Explica Merkel que el dia de celebració de la reunificació alemanya, observa un policia que es veu incòmode i fora de lloc. Motiu? Aquest policia era de la RDA i havia hagut de canviar de bàndol d’un dia per l’altre. Els 28 anys del Mur de Berlín però, no els pot pair en 24 hores. Aquest home compartia llengua, cultura i religió amb la gent de la RFA, però tot i així es trobava fora de lloc. Quan es parla, però, del tema immigració procedent d’altres països, el plantejament quasi sempre és vist des d’un punt de vista de gestió humanitària i tècnica, però no cultural. Es poden crear centres d’acollida, construir habitatges, donar targetes sanitàries o ampliar escoles però podem actuar igual amb un canvi en la forma d’entendre els valors culturals, socials, d’igualtat entre homes i dones i de respecte a les minories? Si a un alemany li costa adaptar-se i fins i tot encara ara pateix aquest canvi, com ho pot gestionar algú que porta encara més temps sense compartir ni llengua, ni cultura, ni religió i amb tradicions socials diferents? Això segurament es pot aconseguir com deia Merkel, però no és ni fàcil, ni ràpid i menys amb arribada constant de nouvinguts. Haver menystingut aquest segon aspecte i no treballar-hi a fons explica en part la discrepància entre les declaracions polítiques de bones intencions i la realitat que percep molta ciutadania. Terreny adobat per l’augment de l’extrema dreta a Alemanya i a tota Europa.