Auschwitz actualitzat
La meva primera visita a un camp de concentració va ser el 10 d’agost de 1976 –jo tenia 14 anys– i va ser al de Mauthausen. Tot i que no vaig entendre gaire el que significava i implicava tot allò que veia, vaig demanar als meus pares que em compressin el llibre Plus jamais ça! (Mai més això!) que el presoner francès número 62978, Daniel Piquée-Audrian, estava signant allà mateix. Aquest va ser el primer llibre de la meva biblioteca actual, especialitzada en Nazisme i Holocaust. Aquesta part de la meva biblioteca consta de 848 llibres, dels quals 103 estan relacionats amb Auschwitz. Per Mauthausen hi van passar unes 190.000 persones i en van morir unes 100.000 de les quals al voltant de 4.500 van ser espanyoles. Aquestes xifres són impressionants però quan parlem d’Auschwitz el monstre es fa immens, inabastable, incomprensible i quan més llegeixes sobre el que va passar i ho analitzes, aquests sentiments van en augment. Per Auschwitz-Birkenau hi van passar 1,3 milions de persones. 1,1 milió van ser assassinades i d’aquestes 1 milió van ser jueves. Aquest mes hem celebrat el 80 aniversari del seu alliberament. Auschwitz és el símbol mundial de l’atrocitat humana portada a les seves darreres conseqüències però també ha passat a ser una atracció turística de primer nivell. He visitat 4 vegades Auschwitz i també he estat als altres 20 camps principals (Sobibor, Treblinka, Chelmno, Majdanek...). En molts d’ells he passejat sol durant hores. A Auschwitz, però, sempre hi ha milers de persones, moltes d’elles amb una actitud més de parc d’atraccions que de respecte a la memòria històrica del lloc. La banalització que s’ha fet del concepte “nazi” en els darrers temps ha facilitat molt aquesta actitud. Malgrat aquest fet Auschwitz ha de continuar present en la nostra memòria col·lectiva. En els anys que va funcionar, allà es va viure l’horror, l’odi, la violència i la humiliació sobre el ser humà en la seva màxima expressió, però també van haver-hi actes increïbles de solidaritat, generositat, empatia, sacrifici i heroisme. El mal absolut i el bé suprem convivien en aquell mateix espai. És la nostra obligació moral recordar el que va passar i, sobretot, actuar perquè no torni a passar. Auschwitz no és només història, és un avís permanent del que pot tornar a passar en qualsevol moment si no s’actua abans amb compromís i valentia.
