Els catalans se’n van

El trist espectacle que tanta gent sosté que es va viure al Parlament en l’aprovació de les lleis que permeten votar als catalans, si els ulls no van enganyar-me, vaig veure que venia de les bancades de l’oposició, per part dels tres partits de la dreta: PSC, Ciutadans i PP. Bronca, crits, gestos grotescos i exagerats i menyspreu cap a la presidenta del Parlament, que va sobreviure amb dignitat a l’allau d’insults. No vaig veure soroll als bancs de JxSí i la CUP. De fet, Anna Gabriel va fer la millor intervenció, de lluny, en la sessió, subtil i suau en les formes, contundent i definitiva en el fons.

La part més patètica, per la vergonya aliena, se la va endur Joan Coscubiela, fix paradigma de l’esquerra més tronada, aquella que no veu passar una revolució ni que la tingui a tocar. Quin penós final a una carrera política, arrossegat per la curtedat de mires: decebent els teus companys de viatge i encenent els abrandats aplaudiments dels conservadors just davant teu, posats dempeus i victorejant-te. Coscubiela, que faria bé de plegar ja ara, va reaccionar no sabent reaccionar: esmentant el fill i recordant velles batalletes passades, quan la recerca de la “llibertat” unia gent de diferents ideologies. Dir això és com passar per la història sense haver-se assabentat de res. Una actitud, cega i poc reflexiva i activa, que tant de mal ha fet a l’esquerra històricament. Discursos buits i bonics, incidència zero.

Recordo darrerament l’advertència d’Iñaki Gabilondo de fa un temps: que els catalans se’n van, que se n’estan anant. I sí, els mecanismes estan tots posats i el futur de Catalunya només està ja en mans dels seus habitants. Les excuses, els exabruptes i la faramalla han passat. La desconnexió i la desobediència ja han començat i no hi ha volta enrere. El problema el tenim, i gros, i almenys comptem amb un govern que dóna la cara i aporta una solució. La resta només és esbroncs i amenaces, per no usar altres termes. El rotund èxit de les manifestacions d’ahir de la Diada, amb aquest parell de milions de persones indefallibles que volen canviar-ho tot i que seguiran movent-se perquè saben el que volen, contribueix a pensar que el referèndum, que no tinc cap dubte que se celebrarà, serà una gran sorpresa per a molts quant a participació. Els catalans estem marxant i cap soroll del món podrà impedir-ho.