El dia de la independència

Avui, deu d’octubre de 2017, és el dia de la independència. Se’m fa estrany escriure això, llegir-ho, pensar-ho, sentir-ho. El primer dia de la nova república catalana, un país nou en què puguem deixar enrere tantes coses que ens han llastat durant segles i puguem aprofitar al màxim els nostres recursos, els nostres principis, els nostres futurs. Avui concretarem allò que vam viure el passat 1 d’octubre, i que vam corroborar d’una manera impressionant, definitiva, el dia 3 amb l’aturada general i les manifestacions. El que va succeir el dia del referèndum no ho oblidarem mai. Es va produir un trencament, una bretxa real, molt identificable per inequívoca, i l’error històric que aleshores va cometre el govern del PP –l’enèsim però sens dubte el més important– va significar l’allunyament definitiu d’una societat de l’altra, va traçar en el nostre imaginari una frontera amb la humiliació de moltes persones de bona fe, i ja no hi pot haver volta enrere. Perquè, senyores, senyors, potser encara n’hi ha alguns que no volen veure-ho, però la proclamació de la independència de Catalunya, la creació d’un nou Estat amb tot el que implica de somnis i esperances forjades que ara poden ser encalçades, tan sols és la rúbrica final d’una revolució social, que va sorgir de la gent i que avui retorna a ella, a cadascun de nosaltres, i és per això que aquest canvi, aquest procés, té aquest dimarts un final, i un començament. Quan una revolució es conforma espontàniament, es palesa als carrers de les ciutats i dels pobles, s’amalgama per expressar-se, protegir-se i configurar-se una pròpia identitat davant de les amenaces i les vexacions, quan una revolució s’obstina, insisteix, creix i es carrega d’arguments en cada nova llum de cada nou matí, deixa en anecdòtic allò que la repressió de sempre mira de fer-li, quan prova d’anihilar-la i en realitat li dóna aire, l’esperona, la fa ser. La revolució ha triomfat, ja, passi el que passi els propers dies. Així ho han volgut les majories. I les paraules dels uns ara veiem que eren veritat. I les d’alguns altres, mentides, i grosses. I tots els fets d’octubre ens han portat aquí, a l’ara, en què inaugurem un país nadó que és tan vell i no oblida. Una revolució pacífica, intel·ligent, obstinada i orgullosa i segura en els valors que representa enfront d’uns altres. Això era la llibertat, era això. I heus-la ací. La nostra.