La travessia del desert

Sempre he cregut que la diversificació d’idees, de forces polítiques, de vectors que funcionen de contrapès, enriqueix el lloc que ocupen. És prou obvi que tan sols aquells que detenen l’hegemonia, o que pretenen perpetuar-la, com el PSC a Lleida, venen la idea que en el pacte, en l’intercanvi de cops, acceptar un punt de vista aliè, rebre una crítica, cedir, hi ha el caos, un desordre que no permet governar amb fluïdesa (amb la fluïdesa amb què voldries imposar el teu propi statu, esclar). Per fi, una manera de fer política a la Paeria, accentuada fins a extrems delirants amb l’últim paer i escaig, s’ha acabat, l’ha extingit la ciutadania, farta de tant d’abús, i ara arriba aquell instant meravellós en què cal seure i parlar de tot, de fer taula rasa, de consensuar temes comuns en una cruïlla a partir de la qual caldrà implementar-los, de la manera més profitosa per a tothom, no només per a uns quants, aquells que han absorbit tantes prebendes com podien i volien, en una ciutat que tendeix a l’encasellament, el monopoli històric, la falta d’altitud de mires, la manca de rigor i la por davant de l’excel·lència i la novetat. Una ciutat petita.

S’enceta, doncs, una nova era i voldria que tot el que acabo d’esmentar a poc a poc anés desapareixent, per col·locar-nos en situació d’explotar el capital que tenim i deixar enrere els tics del passat més recent. No es tracta ja de veure-ho en clau sobiranista, sinó simplement des de la perspectiva del canvi, començant per la cultura, tan malmesa i que tant costarà de recosir, i l’orgull de saber que aquí hi ha un potencial immens, que no s’ha manifestat i que pot fer qualsevol cosa que es proposa si se li dóna camp per córrer. L’únic que em dol dels resultats de diumenge són els 3.300 vots que l’independentisme ha tirat per la finestra, els que sumen la CUP i Primàries, dos projectes que per separat no s’han entès però que junts poden brillar com a Girona, per exemple. És una llàstima, perquè a la llista de Primàries Lleida hi havia gent preparadíssima, com ho està també la que compon la d’ERC, amb l’alcalde Pueyo al capdavant. Té, el nou tripartit, una ocasió daurada per obrir i consolidar de cara al futur una nova Lleida, una Lleida del XXI. Tant de bo reconeguin el camí i no se’n desviïn. Després de tants anys, hem d’enterrar la grisor i retornar a la gent l’esperança i l’alegria.