A lloguer

Una de les conseqüències directes més evidents del confinament ha estat el repunt de la lectura. Milions de persones han corregut fins a les lleixes, plenes dels seus llibres oblidats, i han començat a farcir les hores d’aïllament llegint i rellegint, compulsivament, com recuperant el temps perdut. Les llibreries físiques i les virtuals no han donat l’abast per poder proveir una humanitat assedegada de lletra.

Ah no, que no ha estat així. Més aviat hem pogut constatar, enfrontats al propi isolament, l’evidència que l’hàbit de llegir ha passat, amb les comptades excepcions, esclar, a millor vida, enduts pels recursos audiovisuals, més fàcils i fungibles. Sentim l’explosió definitiva d’internet, de les plataformes privades, de les sèries i del cinema amb les crispetes aquest cop al sofà de casa. Fa molts anys, llegir atorgava un plus de prestigi social, d’intel·ligència, de fantasia, de principis; ara qui no mira la darrera sèrie de moda és un desclassat, un pària, un analfabet. Tard o d’hora havia de passar. Perquè les opcions de lleure s’han multiplicat per mil i la gent no està ni per esforços ni per perdre el temps, l’accelerat, com en certa manera implica la lectura d’un llibre de paper o de pantalla a les mans. La meva formació audiovisual ha estat nord-americana, però no la literària, més aviat europea, sobretot castellana i anglesa. Avui dia, la influència de la cultura USA escampa el concepte blockbuster, massiu, arreu del món i influencia tot àmbit, a la recerca d’un públic i d’un rendiment del capital. La creació s’hi subordina, també la literatura, en mans d’editorials i autors que cerquen el saldo positiu, altrament dit fama, com si escriure (art) fos un succedani dels mitjans de comunicació i les xarxes. Com que la gernació consumim productes al més estandarditzats possible, el que es ven s’hi arrapa fins al més mínim detall; ja ni tan sols, avesats a la globalització informàtica, importa on som, o qui. Se’ns clona.

De tant democratitzar la cultura, sembla que s’hagi invertit la piràmide, en plena era digital, i hem retornat al principi: llegir serà, al capdavall, cosa d’elits, com en el principi dels temps i fins no fa tant. Quan llegíem, esculpíem en silenci una identitat, un jo, amb virtuts i defectes particulars. Si ens descuidem una mica, ens adonarem com cada dia que passa ens dilueixen. Vivim dins la virtualitat d’una idea aliena. Sentim a lloguer.

...