Quòniam

Escandalitzats estaven els lectors i visionadors dels mitjans de la Meseta, tant d’esquerres com de dretes, quan van llegir que tot un president de la Generalitat anomenava “necio” el del Govern central. El que potser ni sabien, ni ells ni els mitjans que van cloquejar-ho, és el context en què es va produir, i molt menys el seu significat. Torra va venir a Lleida a un festival de contes i va etzibar que Sánchez és “un bon tros de quòniam”, un doble cultisme pel que sembla massa recargolat per a les ments benpensants de l’Estat, o per a la bona gent del món, en general. Segons el diccionari, l’expressió serveix per referir-se a algú “talòs, beneitot”. Talòs és una “persona obtusa, espessa, toixa, mancada de vivor”. I beneit, “que no té el cervell prou desenvolupat, mig idiota, simple, babau”. I babau, que “es deixa portar dòcilment per altri”. Com veiem, les traduccions, i els sinònims, gradualment els va carregant el dimoni, i cada paraula, també, funciona més enllà de les pàgines d’un diccionari, carregada com està d’implicacions que en la intuïció del parlant marxen soles. Sánchez pot ser que sigui un babau, si tenim en compte la gent de qui es plau d’envoltar-se, però no creiem que sigui un idiota, malgrat que sovint s’hi comporti. La doble culturalitat de la referència de Torra prové també de la referència al capità Haddock del Tintín, en la gloriosa traducció de Joaquim Ventalló que avui dia hauria quedat obsoleta i caldria actualitzar. Traduir-ho al castellà per “necio” diríem que és propi, justament, d’algú digne d’aquest mateix adjectiu, perquè el mot en espanyol, i segons la santa RAE, significa “ignorante y que no sabe lo que podía o debía saber” –un gir digne d’altres èpoques i molt poc aclaridor, que per cert és calcat a la definició del català neci– i “falto de inteligencia o de razón”. El que no ens recorda el diccionari és que la neciesa implica un comportament moral censurable, almenys per a qualsevol parlant de les dues llengües, com si l’ignorant fes ús a propòsit i per fer mal de la seva pròpia i flagrant ignorància. En fi, que una cosa és ser un tros de quòniam (o de cònia) i una altra de ben diferent ser un neci. Però, de tota manera, el terme defineix prou bé Sánchez: dir que els independentistes segueixen judicialitzant la política és, com a mínim, miserable, o pervers. L’un deté el poder al Regne mentre els altres són a presó o a l’exili. Ai las.